S´estan donant passes per eliminar símbols del franquisme, així tenim el cas recent del escut d´ un col·legi públic al Cap i Casal, era aquesta una qüestió que es venia demanant des de feia temps, i que obeeix a una lògica elemental : la supressió dels vestigis de la dictadura i la restitució dels valors democràtics. En una mateixa línea estaria donar sepultura digna a les víctimes i rehabilitar a aquelles persones - gran part de les quals jo hi son entre nosaltres- condemnades o penalitzades injustament, incloent-hi l´ exili o la marginació, en alguns casos de persones de gran rellevància intel·lectual o científica.
Eliminar símbols, cas d´escuts o noms de carrer posem per cas, no deuria significar esborrar el record del franquisme, m´explique. Els símbols que estan essent retirats i aquells altres que puguen ser objecte de supressió, no deurien ser destruïts ni restar ocults als magatzems, en quant els fossars caldria deixar constància visual de la seua existència, puix tot això representa una terrible però real experiència que pot servir pel futur,puix sabem que hi ha situacions que ens alertes envers allò que cal evitar. A Europa he visitat molts exemples a Bèlgica, Holanda, Polònia, Àustria, Alemanya, Franca...Que els veïns de la ciutat en un lloc adient,com podria estar un espai de memòria històrica, puguen visualitzar el Franquisme estaria una eina de conscienciació democràtica així, per exemple, veure en un lloc «ad hoc» l´ estàtua de Franco que ens col·locaren a la plaça més és important de la ciutat resultaria alliçonador.
Pensant en perspectiva escuts, plaques, estàtues, documents, portades de premsa i un llarg etcètera, podrien estar en un lloc, com he indicat, visitable creat sota l´ assessorament d´espets i presidit per un ampli recolzament ciutadà, mostrant així una realitat històrica sobre la qual cal pensar. Ara, quan s´ enceta doncs la tasca diguem-ne de negació o eliminació, aquesta seria una perspectiva a tindre en compte, agrupant i guardant tot allò que es lleva a l´ espera de poder disposar d´ espai i mitjans per una altra fase posterior de mostra publica. Segurament no mancaran polèmiques i debats, caldrà fer-los amb seny i sentit de diàleg i convivència. Aquelles persones que hem estat víctimes de la dictadura tenim un punt de vista exigent, pensant en les noves generacions,però, deguem fer pedagogia, això comporta argumentar i buscar complicitats i acords. Amb les mancances i limitacions de la llei vigent algunes iniciatives son possibles no sols es tractaria de llevar símbols, es tractaria de fet coses com l´ exposició que es pot visitar a La Nau.
