Any i mig de presó per frau fiscal és una pena menor; però, Cristina món!, que el condemnat siga expresident de la Generalitat, tu què trobes? José Luis Olivas defraudant (verb destacat en la Gramàtica de la corrupció) i tu, jo i milers de valencians conjugant el verb pagar en tots els seus temps. Ell fent declaracions de valenciania i nosaltres fent declaracions de la renda. Què, vostè és també dels que es pregunten per què a Espanya li va tan mal? Puix ja ho sap: a Espanya li va tan mal perquè a uns quants els va la mar de bé. I no dic noms perquè tothom els coneix: uns perquè estan en presó i altres perquè esperen sentència. I encara deien d´El Dioni! Si et poses a comparar i és un angelet bufador!

Olivas fou tres en un: president de la Generalitat en funció delegada, gran mandoquer de Bancaixa i conseller d´Iberdrola. Calígula, que era un pertorbat, va nomenar cònsol romà el seu cavall. Però Zaplana, que no prenia antidepressius, per què va nomenar successor Olivas? Que alce la mà qui conega el seu quefer de president, que deu ser tan meritori com ser cast per falta d´oportunitats. Que alce les dues mans qui conega les seues virtuts de banquer, que deuen ser tantes que Bancaixa se n´anà en orris. Fins i tot per a capador mosques exigeixen més requisits! I no pregunte per què el va fitxar Iberdrola per a què no em miren amb cara de Buster Keaton.

Tot i que Olivas no serà per ara hoste distingit de Picassent, confirma la dita: com més espectaculars són les ascensions, més dures són les caigudes. El cas és que al País Valencià no sortim d´un escàndol quan ja s´anuncia el següent. Si als protagonistes de Casablanca sempre els quedava París, als valencians sempre ens quedaran les recialles corruptes de dirigents del PP que han sigut com les gerres: qui no sumava se n´ixia. I ara què? Ara, a esperar que la notícia desaparega en la mar de l´oblit. I després? Després, com en la cançó de Serrat, «vuelve el pobre a su pobreza, vuelve el rico a su riqueza y el señor cura a sus misas».