Recorde de ma formació com a jurista una vella màxima que pretenia destacar la potencialitat transformadora del Dret. Se´ns deia que este podia tot menys convertir un home en dona. I ara la primera dama de l´Executiu valencià, des de la seua conselleria, vol impulsar una norma que permetrà, a qui vullga i amb independència de la seua edat, autodeterminar el seu gènere, al marge del sexe biològic amb el qual haja nascut.
L´assumpte no és nou, són diverses les comunitats autònomes que han reconegut drets per a un col·lectiu que compta amb totes les simpaties del tripartit que ens governa. Encara que tals projectes s´inspiren en una legislació anterior i mes moderada de Zapatero, a qui la legislació valenciana pareix que ho ha fet conservador en matèria de drets civils.
El projecte legal de reconeixement del dret a la identitat i expressió de gènere, amb un pretès caràcter integral, va molt més enllà que la llei estatal de 2007, que permetia, des d´una estricta condicionalitat, acomodar les seues característiques físiques a les corresponents del sexe reclamat; possibilitant a la fi rectificar la seua identitat en el Registre Civil, culminat així el procés de reassignació sexual. Parafrasejant una cèlebre màxima, la llei autonòmica pretén «elevar a la categoria política de normal, el que no la té a nivell de carrer».
Per això no em cansaré de rebutjar una llei que ofereix una visió ideologitzada de la persona, que en el seu contingut s´imposa sobre drets constitucionals bàsics y fonamentals, com les llibertats de pensament, ideològica, religiosa i de educació. I que atropella a més, la intimitat dels mes menuts, reconeguda internacionalment. Una llei que, per privilegiar a uns pocs, passa per damunt de molts: pares i famílies, menors, col·legis... Només així s´explica que la mateixa haja sigut informada fonamentalment pels col·lectius als quals afavoreix, fomentant la seua parcialitat.
No s´enganyen, esta norma ni és una demanda social, ni tampoc ha estat fruit d´una prioritat numèrica. Res passaria en cas de ser rebutjada per les Corts Valencianes. Negue la major. No busca revertir la situació de discriminació que ha patit un col·lectiu; sinó al contrari, acusar de discriminatoris als que pensem de forma diferent. Ho han demostrat amb els seus atacs, els que criminalitzen la veu discrepant.
Motius, puix, no em falten, com tampoc raons per anar en contra d´un projecte d´enginyeria social clarament lesiu i de conseqüències incalculables; fins al punt de permetre, amb el beneplàcit de la Generalitat, manipular la identitat sexual dels xiquets i danyar-la, possiblement, d´una manera irreversible per al futur, fins i tot, contra la voluntat dels seus propis pares.
