Cada vegada més, veiem els nostres programes de televisió o sèries preferides a través de l´ordinador, de la tauleta o del telèfon. El mateix ens ocorre amb la ràdio i el periòdic. I cada cert temps escoltem veus que vaticinen la mort dels mitjans de comunicació convencionals; però hui per hui, encara no s´ha dut a terme aquest trànsit. Volem estar informats. Saber què està passant estiguem on estiguem i a l´hora que siga. Però volem que aquesta informació ens l´oferisca un mitjà de comunicació de referència, de qual ens refiem.

En aquest sentit, la ràdio té un avantatge extraordinari respecte de la resta de mitjans de comunicació: és el més immediat i es pot escoltar de forma passiva. Cal que la ràdio aprofite aquest avantatge per a entretindre i informar amb la reflexió i la investigació com a fonaments. Tot sense donar l´esquena a la innovació. Com a exemple tenim els pod-casts: es poden comentar en directe, compartir i escoltar tantes vegades com vulguem. La ràdio és, a més, el suport amb major capacitat d´adaptació. La forma de consum i la selecció de continguts són els que marquen la diferència. El futur de la ràdio passa per l´especialització i una ràdio autonòmica com la que vol començar a caminar en breu té moltes vessants en les quals poder-se especialitzar.

Si ens centrem en la televisió, hem de reconéixer la tendència dels espectadors i les espectadores a produir els seus propis continguts amb els smartphones i que les plataformes d´internet obrin les portes de bat a bat a aquesta modalitat de participació. A finals de la dècada dels 90, Robert Zemeckis ja vaticinava en Regreso al futuro 2 que podríem vore diversos canals al mateix temps i vora 30 anys després termes com streaming o VOD formen part de les nostres vides. Tot i això, cal ser prudents. La televisió tradicional continua donant-nos cada dia dades d´audiència sorprenents. Lluny de baixar, el consum de televisió no para d´augmentar. El repte és reinventar-se, absorbir els canvis tecnològics i explorar nous models de negoci. Pensar en els diferents tipus de públic i de plataformes per a emetre la seua programació.

I pel que fa a la premsa en paper també hi ha raons de pes per a no ser tan pessimistes respecte de la seua temuda desaparició. Les pàgines web d´informació més visitades són les que van nàixer des d´un suport en paper. Per contra, les webs que es dediquen a informar, però que no tenen una versió impresa tenen moltes menys visites. Tendim a associar com a marques informatives aquelles que tenen una matriu en paper.

Cert és que el periodisme no viu la millor de les dècades i menys encara a la Comunitat Valenciana. Però ni el vídeo va fer desaparéixer la ràdio, com cantaven The Buggles, ni el cinema la televisió, ni la premsa escrita els llibres. Tots porten dècades convivint en harmonia i així continuaran coexistint. La nostra societat és immensament diversa i el que cal és donar resposta a totes i a tots. L´èxit dels mitjans de comunicació radica en la credibilitat i en la confiança. Eixos fonamentals que la nova Societat Anònima de Mitjans de Comunicació de la Comunitat Valenciana, necessària per tindre accés a la informació de proximitat, deuria tindre ben present.