Ens deixa un dels grans. Sense fer soroll, amb discreció, va deixar escrit que el seu cos fóra per a la ciència. Sense reconeixement ni homenatges. Un home que ho va donar tot pel seu compromís polític.

Vaig conèixer Doro Balaguer al seu negoci del carrer de la Sang, a València. A principis dels 80 s´escoltava soroll de revoltes militars i ell es mantenia en calma. Durant el franquisme, Doro va patir empresonament i tortura per demanar «llibertat, amnistia i Estatut d´autonomia». Ara, però, n´exigia més: més democràcia, més llibertat per als pobles i una economia al servei de les persones. Les lluites d´ahir i d´ara per un món millor.

Doro sempre es mantenia seré; escoltava més que parlava; feia les preguntes adients i unes reflexions ben acurades. Un home modern i avançat, però amb formes clàssiques. Això m´impactava quan li feia tantes preguntes de forma ingènua. «Amb una bona taula s´arriben a bons acords», em deia. «Sempre va bé procurar un bon ambient de diàleg i d´obertura a la negociació». Ho he tingut en compte.

Ara que vivim en temps d´urgències i colps de tuits; de fràgil memòria i poc reconeixement dels qui preferiren no exposar-se als mass media, me´n recorde de Doro. Ho va deixar tot, la seua carrera professional i artística pel compromís polític amb majúscules. Tot, pels ideals d´un món més just. Va donar la seua joventut per fer costat al seu poble. No sé si ara, en temps líquids, com n´explica Bauman, trobaríem moltes persones d´esta solidesa intel·lectual i moral. Exemplar.

Amb Francesc de Paula Burguera, Vicent Ventura, Andreu Banyuls, Pere Mayor, Josep Lluís Blasco, Consol Castillo, Ernest Garcia i Empar Sarabia, entre d´altres, configuràrem la Unitat del Poble Valencià. L´any 1983, Balaguer va estar el candidat per la circumscripció de València. Una barrera injusta, feta per impedir la presència del valencianisme a Les Corts, ens va privar d´obtenir-ne representació. Vora 60.000 valencians foren desposseïts del dret a ser representats. I no defallírem, persistírem i trobàrem nous camins. Sempre seguint els consells de Doro en la recerca d´acords útils per avançar. El sectarisme, em deia, és un mal endèmic de l´esquerra. Bé que ho sé. Les seues reflexions les deixà al llibre L´esquerra agònica, què traspuava desencís.

Darrerament, en el premi IVAM Andreu Alfaro, In Memoriam (un altre dels grans) m´expressava el seu goig pels canvis polítics assolits. Ho hem aconseguit, Doro! Sense la teua llavor, com la de tants altres, haguera estat impossible. Herois anònims, sacrificats, que no demanen res a canvi, la qual cosa contrasta amb l´hedonisme dels nous temps, el divisme, l´egocentrisme.

El millor homenatge que podem fer-li a Doro Balaguer, i tants silenciats, serà derogar la llei electoral (a l´Estatut ja n´està suprimit) que tant de mal ha fet a la nostra democràcia i que al seu dia va privar les Corts Valencianes d´haver comptat amb un diputat de gran altura i humanitat com Doro Balaguer. Descansa en pau.