Espanya és un Estat plurinacional. Este és el discurs de Podem, on hem parlat d´Espanya com un país de països trencant un tabú incomprensible en el discurs polític previ. La plurinacionalitat forma part de la realitat sociològica, econòmica i política del país a un primer colp d´ull. La plurinacionalitat és pluralitat, riquesa, fortalesa i per açò és democràcia; no hauria de plantejar un conflicte. Per què les forces del règim del 78 han inculcat el relat de la plurinacionalitat com a divisió o perill? Les forces polítiques que van gestar la Constitució del 78 van abordar la plurinacionalitat d´Espanya amb una descentralització generalitzada, la qual cosa es va dir café per a tots, que va constituir un sistema incongruent sota una concepció manipulada de la igualtat, ja que la igualtat de drets no la garanteix una llista de competències, com hem vist després.
Tampoc es buscava una descentralització profunda, en el sentit d´evitar la concentració del poder i distribuir-ho per a protegir la democràcia, oferir més rendició de comptes i la possibilitat de participació i protagonisme ciutadà. El sentiment de la gent és que tots dos requisits per a la convivència democràtica han faltat i, per açò, este disseny polític està en crisi. La gota que ha fet vessar l´esgotament de l´Estat de les autonomies l´ha abocat finalment la crisi econòmica, social i política i la resposta de l´oligarquia estatal i europea. Els territoris que han patit les conseqüències de les errònies polítiques europees i espanyoles enfront de la crisi s´han alçat a defensar els seus drets; són moltes les autonomies a Espanya que desitgen plantar cara als dictats de la troica i de Brussel·les dirigint les seues polítiques econòmiques i socials com demanden els seus ciutadans i ciutadanes.
Per als valencians i valencianes, açò passa necessàriament per aconseguir i consolidar un finançament just i suficient. Per als catalans i catalanes, pel dret a decidir. En qualsevol cas, com ha sigut la resposta de les elits espanyoles? Combatre feroçment les aspiracions d´autogovern „perquè no «trenquen Espanya»„ al mateix temps que han convertit la sobirania espanyola, i de pas els nostres drets, en paper mullat per la claudicació davant Brussel·les, la troica i els mercats financers.
Podem va arribar per a constituir-se en alternativa política capaç de donar espai a un nou model d´Estat on siga possible un tipus de societat més equitativa i, alhora, més plural. L´alternativa plurinacional a la falta de projecte de país del PP ha de construir-se des del nostre punt de vista des de la cooperació, el diàleg, l´acord i la fraternitat entre els pobles. Este projecte de país no es construeix des de dalt, amb una concessió de competències, sinó des de abaix, amb responsabilitats i sobirania compartides.
Tot açò, clar, mai més entés com a repartiment d´un pastís sinó com a recuperació de la sobirania per la gent, com a projecte democràtic que s´articula sobre la base de l´enteniment enfront dels poders econòmics i polítics que, des de lluny, sense compromís ni contracte social, han volgut dictar la nostra vida i el nostre futur. L´articulació territorial d´Espanya com un projecte sòlid de gents sense por i amb orgull de pàtria; una democràcia reforçada assentada en els principis del respecte als drets, la solidaritat i la cooperació entre els pobles, en lloc d´una Espanya tancada on solament existeix una forma d´entendre i sentir la pertinença. Un país plurinacional és un país amb futur.
