En maig de 1918 el filòsof britànic Sir Bertrand Rusell ingressà a la presó londinenca de Brixton per complir la sentencia dictada per jutge John Dikinson de sis mesos. Com explicar aquesta condemna d´ un notable aristòcrata i alhora reconegut filòsof? Molt simple: al Regne Unit el pacifisme, l´objecció de consciència, vulneraven les llei. Russell, que ja no hi era en edat d´ anar a la guerra que es lliurava en aquells moments no sols recolzava l´ objecció a prendre les armes per la defensa del Regne Unit sinó que formava part d´ una organització il·legal. El jutge increparia al pensador, alhora activista, dient-li que havia perdut el sentit de la decència i insultat al exercit dels USA; realment el motiu concret de l´ acusació fou doncs un article publicat a la premsa, però, amb la sentència es volia tallar el moviment objector que creixia. Russell era aleshores un subversió en aquella democràcia britànica.

Russell moriria al 1970, durant la seua dilatada vida va escriure molts llibres, estant un dels filòsofs més reconeguts al segle XX , tanmateix, en tot moment va estar un home compromès amb els ideals d´esquerra, i actiu en manifestacions a favor de la pau i moltes coses més. Com mostra cal recordar la creació d´ un tribunal internacional contra els crims a la guerra al Vietnam. Comentant la seua estada a la presó va dir: «De que serveix tancar el cos quan la ment permaneix lliure?». Evidentment, hi ha lleis normes que no estan al nivell dels temps, o dels valors emergents, aleshores quan els poders i les autoritats les volen mantenir sense atendre´ns a raons no queden altres opcions que la transgressió raonada.

El conflicte entre legalitat i justícia, entre lleis i realitats com podem comprovar continua existint. Al 1918, en una societat que es considerava exemple de tolerància parlamentària, es va condemnar a Bertrand Russell. Al 2017 un problema històric de gran calat, com és de Catalunya com nació , es pretén de nou solucionar amb tribunals i sentencies, com si tancant o silenciant el cossos la qüestió de fons va a desaparèixer. He triat en aquest cas un exemple, el d´ un pensador que a hores d´ara gaudeix del respecte moral i intel·lectual a tot arreu, podeu citar-me molts més, la reflexió final seria la mateixa. De segur que aquest modest paper no serà llegit pels que manen, pensant,però, en altre tipus de lector crec que te sentit dir aquestes coses, puix a quasi ja cent anys de l´entrada de Russell a la presó, per cert que el portaren en taxi, cal deixar clar com els tribunals eixe no son el camí que pot resoldre un problema històric pendent, en tot cas pot allargar-lo o ajornar-lo.