8 de març, una data encara necessària

Amb motiu de la commemoració d´esta data se celebraran moltes xerrades, conferències, taules redones, actes de tot tipus per fer visibles les desigualtats que encara hui en dia, patim les dones.

Algunes plataformes de la dreta més reaccionaria segurament contraprogramarán activitats, però amb la intenció de mistificar la maternitat, el paper tradicional de les dones, etc. Afortunadament i malgrat els seus esforços reaccionaris, les dones continuem avançant poc a poc cap a espais de major equitat i sempre sumant noves complicitats.

Enguany, a més, tenim motius afegits per a mostrar el nostre rebuig a tot allò que vulga dir desigualtats entre dones i homes. I es que el patriarcat (sempre aliat amb el capitalisme més ferotge) ha llançat una terrible ofensiva contra les vides de les dones i ja en són més de vint les dones assassinades per eixa terrible mà patriarcal. I encara estem a principis de març!!.

Per exigir un Pacte d´Estat contra totes les terribles violències masclistes que es manifesten cada dia de formes molt diverses, un grup de huit dones valentes de l´associació Ve-La Luz de Galícia, estan acampades i en vaga de fam des del passat 9 de febrer a la Puerta del sol de Madrid. Elles són Gloria, Martina, Patricia, Marian, Susana, Sara, Sonia y Celia. I el seu esforç i la seua lluita ha de ser la de totes les persones, dones i homes, amb un compromís ferm per aconseguir societats igualitàries i completament lliures de violències masclistes.

Però sembla que hi ha massa interessos en ocultar la lluita de estes dones valentes. I alguns d´estos interessos no són sempre del tot confessables. Per això cal donar visibilitat per tots els mitjans possibles del seu esforç.

Situacions con la del bus amb un clar missatge ple de transfòbia que una associació ultra catòlica ha ficat a rodar per Madrid i amb intenció d´aplegar a altres ciutats, ha ocultat la dura lluita d´estes dones acampades a la Puerta del sol. I és molt trist comprovar com amb discussions sobre la llibertat d´expressió han aconseguit deixar, de nou, amagada i fora de quasi tots els mitjans de comunicació la situació d´estes huit dones lluitadores. Patriarcat en estat pur, a qui els mitjans li han seguit el joc amb la ocultació d´esta lluita.

Només per esta situació ja esta justificat el 8 de març d´enguany. Però malauradament en hi ha moltissímes més.

Per això és fa necessari un huit de març més feminista que mai. Perquè el feminisme no ha assassinat a ningú. Perquè des del feminisme busquem la sororitat entre les dones de tot tipus i condició. Perquè quan toquen a una, ens toquen a totes. Perquè busquem visibilitzar totes les lluites i tots els èxits de les dones. Perquè ens volem vives i a totes.

Necessitem alçar la veu per dir alt i clar que ja n´hi ha prou d´eixe patriarcat assassí que, a més de treure´ns la vida, oculta les nostres fites i les nostres lluites.

Visca la lluita de les dones!!!