Nosaltres els valencians, i els altres pobles de la península ibèrica (Espanya i Portugal), formem part d´un dels projectes més bonics de la història contemporània: la construcció d'una Unió Europea. Ara fa 60 anys (el 25 de març de 1957) els sis països iniciadors d´aquest projecte signaren el Tractat de Roma, mitjançant el qual es va posar en marxa el procés d´integració que ha donat lloc a l´actual Unió Europea (UE). Un procés complicat (fet sovint a cops de crisi i de decisions fallides) que, tanmateix, ha anat aprofundint els àmbits d´integració i alhora sumant més països en el projecte (fins a arribar a ser-ne vint-i-huit). Això ha fet possible la preservació de la pau, la consolidació de la democràcia i la creació d´una millor convivència i d'un millor benestar al continent europeu.
És cert que la UE no passa a hores d´ara un bon moment, fins i tot un dels estats membres (el Regne Unit) ha decidit per referèndum abandonar-la, però, tot i així, el balanç del projecte és summament positiu. Considerem-ne només tres exemples: 1) el projecte Erasmus que ha intensificat la mobilitat estudiantil entre països europeus i ha creat les condicions per a generar una autèntica ciutadania europea; 2) la política regional que ha bombejat recursos financers a les zones més pobres de la UE i n'ha potenciat el desenvolupament autònom; 3) la política d´ampliació, que de primer permeté l´acollida a la UE dels països mediterranis (entre els quals Espanya, que hi va entrar el 1986) i després dels països de l´Europa de l´Est i l´antiga Iugoslàvia.
En la cruïlla en què es troba actualment la UE cal mirar cap al futur i corregir i perfeccionar-ne el camí i el model d´organització. Cal completar la unió econòmica i monetària i aconseguir un millor desenvolupament social. Cal restablir la confiança de la ciutadania i generar un major sentiment d´unitat, tot reconeixent la diversitat. I cal reforçar el paper de la UE com a actor unitari enfront dels reptes i de les responsabilitats que presenta un món globalitzat.
