Si la litúrgia del diumenge tercer de Quaresma ens presentava el tema de l´aigua com a nucli central de l´Evangeli de la Samaritana i el diumenge que ve vorem la resurrecció de Llàtzer, hui trobem a l´Evangeli de Sant Joan, el fragment del cec de naixement (Jo 9:1-41).

I és que si l´aigua viva era un signe del baptisme, també el miracle de la curació del cec, és a dir, el seu pas de la foscor a la llum, és una imatge baptismal. De fet, el baptisme és anomenat sagrament de la il·luminació, ja que per mitjà d´ell se´ns dóna la fe i d´aquesta manera entrem a formar part de l´Església. Però també el fet que Jesús, en l´Evangeli de hui, enviara aquest home a rentar-se a la piscina de Siloè, ens introdueix de nou en una catequesi baptismal.

La litúrgia d´aquest quart diumenge de Quaresma, anomenat diumenge "laetare" o de l´alegria (per la proximitat de la Pasqua), ens presenta en l´Evangeli del cec de naixement, el diàleg de Jesús amb aquest home, a qui va curar i amb els fariseus, que es tancaven a reconèixer Jesús com a enviat de Déu. Per això de nou trobem en el nostre camí cap a la Pasqua, una catequesi baptismal que ens parla del pas de la foscor a la llum.

L´Evangeli ens presenta una qüestió que encara continuen fent-se moltes persones, a propòsit de la pregunta que els deixebles feren a Jesús: "¿Qui va pecar, perquè naixera cec aquest home, ell o els seus pares?". La pregunta sobre si la malaltia o la desgràcia és un càstig, com a conseqüència del pecat, continua ressonant hui en el nostre món.

Jesús va desbaratar aquest argument (pecat-càstig), per mostrar-nos que el Déu dels cristians no és el Déu que ens castiga enviant-nos malalties. El Déu que Jesús ens mostra és el Déu del perdó i de la tendresa, el Déu que es compadeix i que consola, el Déu que cura les nostres ferides i que ens fa passar de les tenebres a la llum i de la nit a la claror del dia. La fe que gradualment va naixent en el cec, és el pas i l´itinerari que va fer aquell home per reconèixer Jesús com a Mesies. "Creus en el Fill de l´Home?", li digué Jesús al cec. Com en el cas de la Samaritana, on molts dels seus veïns van creure per la paraula d´aquella dona i pel que ells mateixos havien vist i sentit, també en la curació del cec, la fe, és a dir, la il·luminació i l´obertura a Jesús, és el nucli d´aquest Evangeli. Pel contrari els fariseus que no van reconèixer Jesús i que vivien tancats en la seua foscor, són el prototipus d´aquells que, rígids amb els altres, estan centrats només en ells mateixos. Aquest és el contrast que veiem en aquest Evangeli: per una part l´obertura a Jesús, del cec i per l´altra, el tancament dels fariseus.

Molt encertadament el teòleg Joseba Andoni Pagola, comentant aquest Evangeli, ens remarca la importància que per als cristians ha de tindre el trobament amb Jesús. I per això ens diu que "hui l´Església no necessita predicadors que omplin les esglésies de paraules buides, sinó testimonis capaços de transmetre, ni que siga d´una manera imperfecta, la seua primera experiència de l´Evangeli". L´Església, ens diu Pagola, "no necessita fanàtics que defensen la "veritat" d´una marera autoritària i amb un llenguatge buit, fet de tòpics i frases fetes. Necessitem creients de veritat, atents a la vida, sensibles als problemes de la gent, buscadors de Déu, capaços d´escoltar i acompanyar amb respecte els hòmens i les dones que pateixen, acompanyar els hòmens i les dones que busquen i no troben com viure d´una manera més humana".

Jesús en l´Evangeli de hui ens convida a eixir a la frontera per trobar l´altre, per deixar de banda la rigidesa que ens tanca en el rigorisme i que exclou el germà.

Amb la imatge de l´Església com a hospital de campanya, el 10 de juny de 2015 el papa ens animava a fer de les nostres comunitats un lloc per "ajudar i estar a prop dels malalts, a no quedar-nos en paraules buides, a ajudar sempre, a consolar, a alleujar". Només així, la foscor del nostre cor quedarà il·luminada per Jesús, com quedà il·luminat el cor del cec de naixement.