Des que vam entrar a formar part del govern de la Diputació de València, una de les prioritats màximes ha estat que tots els municipis valencians reberen un tracte just. La Diputació no s´havia caracteritzat precisament per la seua equitat en el repartiment dels diners públics entre els municipis, sinó per tot el contrari: l´arbitrarietat i el clientelisme governaven durant els 20 anys de majories absolutes del PP. En estos dos anys que portem governant sota l´acord del Botànic podem dir que hem aconseguit dotar-nos d´unes bases reguladores on el criteris per repartir les ajudes estan ben clars, són públiques i mesurables; així ho hem fet en els plans d´obres i serveis, pla de mancomunitats, plans financerament sostenibles, pla d´obres i camins, però també als programes de les àrees de cultura, esports, joventut, medi ambient, etc. Al mateix temps hem reduït els convenis singulars al mínim.

Dic tot açò perquè la nostra forma de governar contrasta amb la del Govern de Rajoy, que ens ha presentat uns pressupostos Generals de l´Estat per a enguany on distribueix arbitràriament els diners que aniran a inversions i infraestructures, i on, desgraciadament un any més, els habitants del País Valencià rebrem molt menys del que representem tant en el PIB estatal com pel percentatge poblacional. Dic un any més perquè açò ve de llarg: en els darrers 15 anys ja acumulem un dèficit d´inversions d´uns 16.000 milions d´euros, l´anomenat deute històric. El PP ens castiga per tindre un govern progressista, però no oblidem que també ho feia abans, quan tenien majoria absoluta i era del mateix color. Valencians i valencianes sempre hem estat maltractats des de Madrid.

La setmana passada em reunia amb Giuseppe Grezzi perquè una de les principals demandes dels alcaldes i alcaldesses de l´àrea metropolitana de València és la millora del transport entre la metròpoli i els 60 municipis que en conformen l´àrea d´influència. Una àrea formada per 1,7 milions de persones i que arrossega greus problemes de comunicació i la necessitat d´una política comuna i coordinada per solucionar-los. Des del cap i casal s´està apostant d´una manera valenta i decidida per canviar el model de transport cap a una mobilitat sostenible; apostant pel transport públic, per augmentar la qualitat i la freqüència, alhora que s´incrementa els carrils bici, per fer una ciutat més amable, més acollidora i menys contaminada. La gran majoria dels pobles de l´àrea metropolitana de València aposten per este model, però necessitem temps i diners per poder-lo implantar.

En eixa reunió amb Grezzi parlàrem del contracte programa de transport que dota el Govern d´Espanya en els seus pressupostos i, sincerament, pensàvem que enguany dotarien a València d´alguna partida per fer front al greu problema que tenim pel que fa al transport metropolità. Però novament hem rebut 0 euros, mentre que Madrid rep 126 milions, Barcelona 108 i les Illes Canàries 25. Una distribució feta sense criteris; entenem que Madrid i Barcelona reben com a primera i segona ciutat de l´Estat però València és la tercera i no rep ni un cèntim mentre que Canàries rep 25 milions. O potser la distribució sí que en té, de criteris: els de sempre, els que fan que s´engreixe eixe deute històric vergonyós, indignant.

Ho deia abans: 16.000 milions de deute històric, i seguim sumant, o segueixen restant-nos. Estem parlant d´una quantitat amb què es podrien haver construït més de 5.000 escoles noves, una quantitat que representa la despesa global que ha fet la Generalitat en matèria de sanitat pública en els darrers tres anys. Una quantitat que ens ha de fer moure´ns, d´una vegada per totes, reaccionar, rebel·lar-nos. Ja n´hi ha prou, volem un tracte just.