En la dècada dels seixanta del passat segle, el ministre Manuel Fraga va obrir la porta al turisme. En aquella Espanya franquista, el turisme fou el filo per treure recursos, això implicava obrir la porta a costums i hàbits que xocaven amb la moral austera i reprensora pròpia del nacional catolicisme. No cal insistir més en aquest punt que ha estat objecte de moltes versions cinematogràfiques. El fet, però, és que el turisme es plantejà com la visita del major nombre de visitants, convertits en simples turistes, i per tant com font d´ingressos econòmics. «Spain is diferent», el sol, les platges, els apartaments a bon preu, allò més típic era el que calia explotar, un negoci més.

No som a la mateixa situació, però eixa visió del turisme com eixida segueix funcionant i el nostre, el del territori, no és l´excepció. La bondat o l´interès per generar visitants es valora en funció dels números, del nombre, de les places hoteleres, de les consumicions... El turisme, en teoria i segons el diccionaris, és una activitat que te com finalitat conèixer altres pobles. La realitat, però, no respon a eixe plantejament,son altres els elements que hi compten de forma prioritària. A la guia editada per aquest rotatiu llegim: «Hoy, la Comunidad es un destino visitado por millones de personas que encuentran aquí una oferta global: turismo de sol y playa, náutica, cultura, patrimonio y monumentos, medio ambiente y naturaleza, gastronomia, aventura, fiestas, carreras populares, compras y moda, más toda clase de eventos para el ocio y la diversión de visitantes de todas las edades». En principi, no res que objectar.

Les conseqüències d´una política turística basada en el nombre son diverses, ja hem vist el problema que s´ha suscitat amb els apartaments il·legals i els conflictes amb veïns pels sorolls i escàndols a les nits. Hi ha, però, altres aspectes a considerar o tindre en compte. Un seria el tema que he esmentat en relació al concepte del coneixement del país, de la cultura, o el patrimoni. No tinc solucions, sols puc apuntar algunes observacions que evidencien com aquesta primacia del factor econòmic esta convertint-se en el centre. Si escoltem als responsables polítics sembla que ho tenen clar, i, per tant, afegeixen al terme turisme el qualificatiu de sostenible. A la practica, però, en prou ocasions no hi és així.

Com que, per altra banda, es busca l´èxit fàcil, o el vot o redit electoral, continuem seguint en part amb l´invent del ministre Fraga, en altre context òbviament. No importa, per citar un exemple, si a un lloc arriben centenars de turistes i passen de llarg per els espais museístics o culturals, allò que es remarca és que han desembarcat tants busos i tant de personal. Que la dreta, governant a l´Estat i moltes comunitats autònomes, tinga eixos patrons no es gens estrany. Allò, però, que no trobe coherent és que la resta, la gent d´esquerra, caiguem al mateix parany.