Un any més commemorem el 25 d´abril, el dia de les llibertats nacionals perdudes amb Almansa i la Nova Planta, el dia que, entre d´altres coses, en parlem d´allò que va poder ser i no va ser o el dia que ens preguntem quin haguera estat el futur del poble valencià si l´esdevenir històric haguera estat un altre. Preguntes que calen i que ens conviden a reflexionar sobre els fets passats i a imaginar diferents finals, com si es tractara d´una novel·la històrica que, entre la realitat i la ficció, captiva poderosament la nostra atenció.

Ara bé, sense oblidar la nostra història, acomodar-se en records i fantasies no és la millor manera d´afrontar la realitat actual i, sobretot, de treballar pel futur que volem com a poble i com a país. S´imposa la necessitat que ens fixem fites, que prenem decisions i que les portem a la pràctica; perquè allò que no fem nosaltres, altres ho faran en nom nostre i, segurament, no serà el mateix que havíem pensat i que volíem.

Des d´Intersindical Valenciana tenim clar que el que volem és que les valencianes i els valencians recuperem la nostra dignitat i la iniciativa en la construcció del nostre futur. Volem un país on, des de la diversitat, es respecten la nostra cultura, les tradicions i la nostra llengua, al mateix temps que potenciem la producció pròpia com a eix de cohesió identitària; volem un nou model productiu amb fonaments sòlids, allunyat de la temporalitat i de l´especulació; volem una ocupació qualificada i de qualitat que permeta als treballadors i treballadores valencians desenvolupar-se professionalment i portar una vida digna, volem un país vertebrat on nord i sud siguen el mateix i, finalment, volem un país just i solidari que no oblide a les persones desafavorides. És molta la feina per fer i per dur-la endavant és pertinent que totes i tots nosaltres, el País Valencià, agafem les regnes del nostre destí, que s´apoderem com a poble, que decidim, acceptant amb maduresa que de vegades encertarem i d´altres s´equivocarem; però haurem estat nosaltres mateix i no d´altres. Cal que assumim la responsabilitat sobre el nostre futur i per aconseguir-ho demanem, exigim, del govern de l´estat, la cessió de sobirania necessària per poder dur endavant les polítiques que considerem adients per aconseguir les nostres fites i, per suposat, el finançament i les inversions de l´Estat que per just dret ens corresponen; ni més ni menys.