En aquest quart diumenge de Pasqua la litúrgia ens presenta Jesús, enmig de la comunitat cristiana, com el Bon Pastor. Com l´únic pastor que amb sol·licitud i audàcia guia les ovelles i les defensa del mal.
La imatge del pastor és ben estimada pel poble d´Israel i d´una manera especial per la comunitat de l´Evangelista Joan. Ja a l´Antic Testament trobem aquesta figura en diversos psalms, com el 22, el 79 o el 94. Aquesta mateixa imatge de Déu com a pastor del seu poble apareix també al segon llibre de Samuel (7:8) o als profetes, com Jeremies (3:15 i 13:17), Isaïes (40:11), Ezequiel (34:31) o Miquees (7:14). Però és al Nou Testament, on el capítol 10 de l´Evangeli de Sant Joan ens mostra Jesús com el pastor que dóna la vida per les ovelles. I l´Evangeli de Sant Mateu (18:12) ens mostra la paràbola de l´ovella perduda i el pastor que, amb sol·licitud, va a buscar-la.
La primera lectura d´aquest diumenge ressalta Jesús, constituït per Déu com a Senyor i Messies (Ac 2:14, 36-41). Per això l´assemblea respon a aquest text cantant el psalm 22, on veiem profèticament Jesús com el pastor que condueix amorosament el seu poble. També la segona lectura, de la primera carta de Sant Pere (1Pe 2:20-25) ens presenta Jesús com aquell que ens redimeix a la creu, ja que per les seues ferides, és a dir, per la seua mort, hem estat salvats.
Per tot això, la nostra experiència pasqual com a creients ha de tindre com a fonament, com a únic fonament, el Crist Ressuscitat. El nucli de la nostra fe és el trobament amb el Senyor que ens convida a viure d´una manera nova. I és la imatge de Jesús Bon Pastor, que amb generositat dóna la vida per les ovelles, la que marca el ritme d´aquest quart diumenge de Pasqua.
Seguint el mestratge de Jesús Bon Pastor, les nostres comunitats eclesials han de ser testimonis del Senyor Ressuscitat, tal com ho han estat tants i tants pastors màrtirs de la caritat, des de Pere i Pau, fins al P. Maximilià Mª Kolbe o els bisbes llatinoamericans Òscar Romero o Juan Gerardi.
Jesús com a Bon Pastor coneix i reuneix el ramat, cridat a una universalitat sense exclusions ni exclusivismes. Ell que és portador de vida i que és "la porta de les ovelles" (Jo 10:7) obri nous horitzons de confiança i de llibertat al si de les comunitats cristianes. Unes comunitats que han de manifestar les mateixes actituds que tenia Jesús: la comprensió i no la condemna, el consol en la proximitat, la confiança en la paternitat d´un Déu que és Pare, la sol·licitud pels pobres i pels marginats, la pau que fa desaparèixer totes les pors.
Amb Jesús Bon Pastor, l´Església no camina sense nord, sinó que fa un camí en el qual el poble de Déu, lluny de tancar-se en ell mateix, s´ha d´acostar als qui es troben lluny del ramat: el món de la cultura i de la ciència, els jóvens i el món del treball. I això amb senzillesa i esperit de servei, sense imposicions ni prepotència. Així, plens de l´amor del Crist, podrem obrir un diàleg amb el món de la increença i establir llaços de comunió i de fraternitat amb tots els qui es miren amb recel o suspicàcia l´Església.
És l´amor el que fonamenta la missió dels pastors de guiar i de conduir el ramat. I és en l´amor fet servei (sol·lícit, generós i abnegat) que Jesús esdevé pastor de les ovelles. Per això el servei al poble de Déu, com ho va fer Jesús, s´ha de fer amb tendresa i paciència, des de l´amor, no des del poder, per així mostrar la faç serena, afable i comprensiva de l´Església, que és mare i mestra, com ens va ensenyar el papa Joan XXIII.
La vida del pastor ha de ser sempre a favor de les comunitats cristianes, acompanyant-les, defensant-les i encoratjant-les en un servei de guiatge, d´acolliment, de proximitat, per tal de eixir a l´encontre dels altres i de buscar els millors camins i els millors pasturatges per al poble de Déu.
En el Bon Pastor és on podem descobrir l´amor d´un Déu que ve a salvar-nos, a infondre esperança i a curar les ferides que tots portem al cor. Un Déu que enforteix la nostra fe i asserena tots els qui estan atribolats. Un Déu que consola els desanimats i eixuga les llàgrimes dels qui ploren.
A exemple del Bon Pastor, sol·lícit pel ramat, també nosaltres hem de fer de l´Església, com deia el papa Joan XXIII, no un museu arqueològic fet d´objectes morts i sense vida, sinó una plaça amb una font on tothom puga beure i saciar la set que tots portem al cor. Així construirem unes comunitats cristianes vives, llars on tothom puga trobar la compassió i el consol de Déu, la pau del cor i la joia i la fraternitat que tant anhelem.
L´11 d´octubre de 1962, unes hores després de la inauguració del Vaticà II, el papa Joan XXIII va adreçar unes paraules improvisades a la multitud que omplia la plaça de Sant Pere. A exemple de Jesús Bon Pastor i amb una actitud senzilla i plena de tendresa, el papa bo deia a la gent congregada aquella nit: "Quan torneu a casa, trobareu els vostres infants. Feu-los una carícia en nom del papa. També trobareu algunes llàgrimes per eixugar. Digueu-los: el papa és amb vosaltres, especialment en les hores de tristesa i d´amarguesa". Com Joan XXIII, també nosaltres hem de portar als nostres contemporanis la persona de Jesús i la bona Nova del Regne com una carícia de Déu. Com un regal per a tots aquells que passen tribulació i moments de dificultats. Així serem testimonis de Jesús, Bon Pastor, que ens encoratja a ser enmig de la societat, testimonis de la Pasqua i servidors de l´amor.
