El gros del cultiu agrícola valencià -a diferència d´altres agricultures veïnes- es recolza, tant abans com ara, en agricultors que obtenen renda del cultiu de les seues terres i d´un conjunt d´altres activitats complementàries o vinculades a l´agricultura, com potser recolecció, transport, treball en magatzems o bodegues, mecanització agrícola... i fins i tot, ocasionalment, en els serveis i la indústria. Observant estadístiques del sector, tant el reduït tamany mitjà de les explotacions com la baixa renda agrària obtinguda explicarien aquesta realitat.

Açò te relació amb l´Avantprojecte de Llei d´Estructures Agràries presentat enguany per la Generalitat Valenciana la qual té com a objectiu millorar aspectes del sector agrícola. Esta iniciativa és elogiable i molt positiva donat el pes d´aquest sector en l´economia valenciana, però els governs autonòmics anteriors han negligit fer. Llegint aquest text, trobem que l´agricultor professional és un dels objectius principals de l´actuació pública, no debades s´hi estableixen incentius fiscals per a la seua promoció. En el text es defineix l´agricultor com el professional que viu només de la seua explotació agrària. Açò sorprén, ja que en les dades que acompanyen el projecte s´indica que només un 9 % d´agricultors valencians obté ingressos exclusivament de l´agricultura. No encaixa esclar, amb el que he dit al principi sobre la nostra agricultura. És un fet estructural explicat per costums, factors històrics i econòmics amb els quals les accions públiques han de comptar. És pertinent fer una comparació amb la llei agrícola balear que si que s´atén a la realitat. Així: «Un agricultor professional és la persona física titular d´una explotació agrària que obté almenys la meitat de la seva renda total d´activitats agràries o altres activitats complementàries».

D´un altre costat, afegim que hi ha realitats poc reconegudes on intervenen factors macroeconòmics com la inestabilitat econòmica, desocupació, temporalitat laboral que afavoreixen tant el retorn com noves incorporacions de la gent a l´activitat econòmica agrícola. Un efecte molt positiu és que l´agricultura alleuja moltíssimes situacions familiars precàries i fins i tot evita situacions de pobresa. També les baixes pensions agrícoles fan que molts perceptors continuen treballant en les seues explotacions. La paradoxa és com un sector en moltes explotacions amb baixa rendibilitat i sense rendibilitat en moltes altres genera activitat i ocupació, tant directa com indirecta. Un altre fet és el que caldria qualificar com a subvencions privades dels qui dedicant-se a altres activitats reben terres per herència familiar i tracten de mantenir-les encara que molts voltes perden diner.

Tenim ací que l´activitat agrària forma part d´una estratègia de diversificació. La diversificació econòmica és -en qualsevol nivell- un principi fonamental de gestió per a reduir el risc econòmic. Açò proporciona un cert grau de seguretat econòmica en la mida que si una activitat o sector va mal podem compensar-lo amb altres. Hem de tindre en compte que des d´abans la crisi de 2008 els canvis aparellats en les economies han fet créixer l´ocupació temporal, com també fan els petits negocis molt i molt vulnerables. I açò ha esdevingut estructural.

De totes maneres i per a acabar, l´objectiu principal ha de ser una agricultura que funcione bé i això és paral·lel a l´agument d'autèntics professionals. El camí per a aconseguir-ho -entre altres coses- passa per conéixer bé i aprendre com s´organitzen comercialment, sindicalment i tècnicament les agricultures de fora que ho fan bé i, molt important també com influeixen en les distintes administracions públiques la regulació de les quals ens afecta moltíssim.