A l´Aula de Teatre de la Nau s´ha representat una obra de Max Aub adaptada per ser representada als escenaris: ens planteja l´hipòtesi de no haver succeït la nostra guerra civil. Aleshores, l´acció ens situa al 1956, Espanya és una república normal, un règim democràtic, i no s´ha produït ni l´exili ni la mort d´alguns rellevants intel·lectuals. El teatre i la cultura s´han desenvolupant seguint l´impuls generat a partir del finals dels anys vint. Segons la ficció, Max Aub, autor, i alhora personatge principal de l´obra, és des de 1937 director del Teatre Nacional d´Espanya i en eixa tasca ha estrenat moltes obres noves d´autors com García Lorca o Casona entre altres.

El nucli de l´obra es el moment en el qual Max Aub va a ingressar a l´Acadèmia de la Llengua, llegint un discurs en el qual fa un balanç del que han estat els vint anys darrers pel teatre al territori de la II República. En el parlament del nou membre, que ocuparà el seient buit deixat per Valle Inclán, es barallen noms d´obres noves representades als teatres de tot l´Estat, òbviament, una ficció que contrasta amb la trista i dura realitat que existent durant la llarga nit del franquisme.

Max Aub, valencià de fet, ja exiliat, des d´altres terres, va escriure aquesta obra amb una hipòtesi però que podia haver estat real, mostrant-ne allò que no va succeir a causa de la guerra i les seues conseqüències. Una modesta companyia de teatre d´Elx, amb una feina d´interpretació i direcció més que remarcable, ens aproxima a una situació bastant diferent d´aquella que molts de nostres hem viscut; certament, una ficció que fa pensar i reflexionar. Tanmateix, la seua representació ens planteja recuperar nostre exili cultural, amb noms i persones de diferents procedències territorials, relacionats per haver intentat, uns i altres, emgegar un renaixement cultural, a partir d´una experiència democràtica, dissortadament frustrada, com fou la II República.