Per a ningú és glop de bon gust acudir a una comissió d´investigació parlamentària, i menys encara, com és el meu cas, si no està obligat a fer-ho.

Vull portar a col·lació les meues reflexions sobre un dels episodis més absurds de la meua llarga carrera política. Em dec al mandat representatiu que m´han atorgat els valencians i eixe, i només eixe, va justificar la meua compareixença en una comissió d´investigació dissenyada, com totes les moltes que s´han creat en esta legislatura, per a diluir la incapacitat política del bipartit, exigint responsabilitats als que ja no governen esta Comunitat. Un ús pervers de les comissions parlamentàries que incomplixen la lògica democràtica més elemental, que les minories controlen a la majoria. Però ací les minories que donen suport al Govern, volen silenciar a l´oposició.

En tots els casos les comissions celebrades fins a la data (accident del metre, residències, Fira...) han suposat una sobreactuació, ja que en seu judicial estos casos han sigut arxivats. No obstant això, han aconseguit munició política i mediàtica de forma irresponsable, damnificant a innocents, i xafant els seus drets i llibertats constitucionals.

A més s´està fent un ús fraudulent del dit mecanisme extraordinari de control polític, pel que algú haurà de respondre. Per la meua part ja he preguntat que cost tenen per a la butxaca de tots els valencians, sense que encara se m´haja donat cap resposta. I dic que es pervertix el seu ús parlamentari no sols per la inversió de la regla democràtica abans apuntada, sinó perquè amb la seua actuació han fet ordinari el que ha de ser un control extraordinari, expandint la seua circumscripció a membres d´altres nivells de govern que, basant-se en una reiterada doctrina del Consell d´Estat des de 1986 (servisquen com a exemple els dictàmens 34/2003 i 193/2006) no estarien obligats a acudir, per ser un àmbit polític fora de la seua competència. Dit en román manifest, no tenien mandat per a convocar-me en qualitat de ex tinent alcalde del Cap i Casal, i encara així ho van fer. I ademés no em van deixar contestar en les condicions que m´haguera agradat perquè no els interessava escoltar-ho, d´ahí la baralla que es va muntar i la gran fal-làcia que era allò.

Després de la compareixença em van vindre a la ment les paraules del parlamentari laborista britànic Wilson en que identificava els membres de tals comissions d´investigació, amb un símil, comparant-los amb una bandada de gossos davant de la cacera del rabosot. En el meu cas, el rabosot els ha eixit lluitador i rebelde i ells s´han dedicat a lladrar mes del conter, al no estar acostumats a que es facen front sense acatxar el cap.