El projecte de Pressupostos Generals de l´Estat encara és això, un projecte que s´està tramitant al Parlament però marca les prioritats del Govern per a enguany. I de nou, com ha vingut passant als últims anys, la vida de les dones no és cap prioritat per a l´actual Govern del PP.

A data de hui, ja són vint i huit (28) les dones assassinades pel terrorisme masclista i nou (9) criatures. Les xifres són esfereïdores però al Govern del PP sembla no importar-li gens que ens assassinen per ser dones. I estic segura que, malauradament, seran encara més els assassinats de dones i criatures quan estes lletres vegen la llum.

Al projecte de Pressupostos Generals de l´Estat només hi ha vint i huit (28) milions d´euros per combatre esta xacra. I dic només perquè esta quantitat és completament irrisòria per fer front a l´horror i patiment de tantes dones que estan sofrint a les seues vides tant de dolor. Esta quantitat significa un 0,0001% de les despeses previstes al projecte de Pressupostos Generals de l´Estat per a cobrir les necessitats derivades de les violències que patim les dones. O, el que és el mateix, un 11 % menys que a l´any 2011. I això té un nom: falta total del voluntat política per acabar amb eixe immens patiment i amb eixos assassinats

La formació de tots els agents implicats en l´erradicació d´este terrorisme que mata més que el d´ETA és essencial. I no s´està fent.

A les escoles no s´està formant a l´alumnat en la resolució pacífica dels conflictes, més enllà de la voluntarietat del personal docent que tampoc té plans específics de formació obligatòria en la prevenció de les violències.

Fa any i mig, el 7 de novembre del 2015, centenars de mils de dones i homes varem omplir els carres de Madrid exigint que les violències masclistes es convertiren en un qüestió d´Estat. Any i mig i dos eleccions generals després continuen igual. Només un intent de fer alguna cosa quan el passat mes de febrer es va constituir al Congrés d´una subcomissió per a un pacte d´Estat en matèria de violència de gènere. I des d´aquell moment, res més.

I ens segueixen assassinant per ser dones. I maltractant de totes les maneres i no passa res. Mai passa res quan de la vida i la seguretat de les dones es tracta.

La manifesta falta de voluntat política té un preu que paguem dones i criatures cada vegada que rebem un colp, un insult o una ganivetada que acaba amb les nostres vides físiques i/o psicològiques deixant-nos marcades per sempre.

Si no fora perquè el moviment feminista continuen denunciant les violències masclistes, s´haguera aconseguit naturalitzar una situació que no té res de natural, per més que el patriarcat s´empenye en mantenir este ordre social totalment injust i assassí.

Mentre no es dediquen recursos per a atendre a les dones víctimes i a les seues criatures, el terrible i paorós comptador de dones assassinades pel terrorisme masclista no deixarà d´afegir víctimes.

I qui no aposte clarament per acabar amb este terrorisme des de qualsevol estament social serà còmplice de cada instant de patiment que arrosseguen estes víctimes que el propi patriarcat s´encarrega d´amedrentar i silenciar..