05 de junio de 2017
05.06.2017

I si totes i tots férem com la gent que treballa a l'estiba?

05.06.2017 | 19:51

Per què ocupa les primeres pàgines de la premsa i és el tema estrella de les tertúlies de les televisions? Quins interessos s'oculten per a donar aquest sobtat protagonisme a un sector que no tenia cap conflictivitat?

Organitzar-nos com a grup de treballadores i treballadors, cohesionat davant una problemàtica, amb claredat d'objectius i amb determinació a l'hora de defendre allò conquerit amb lluites de classe durant molt de temps. Segur que les nostres condicions de treball, no haurien retrocedit. Per la seua part, el Govern intenta aturar un dels col·lectius de treballadores i treballadors millor organitzat en el món del treball. S'hi utilitza com a argument allò de la liberalització del sector, i que "Europa ho mana". No és així. S'hi oculten grans interessos de manera intencionada. La Unión Europea, amb la collaboració i el vist i plau dels estats que la formen, i amb Grècia i Espanya com a protagonistes especials, permeten que els fons d'inversió de capital estranger i les empreses com les del grup Plataforma de Inversores Portuarios de España (PIPE) volen entrar a l'Estat espanyol, a caiga qui caiga, i aconseguir amb tot això un major marge de benefici. Amb aquesta estratè- gia han desregularitzat sectors estratègics de l'Estat com l'energia, RENFE, telecomunicacións, etc. I ara li toca als ports, que és l'activitat que més beneficis deixa en impostos, perquè suposa entre el 60 i el 80% de les importacions i exportacions.

El conflicte s'inicia pels interessos econòmics immensos de J.P. Morgan, que vol vendre els seus terminals a l'empresa xinesa Shipping COSCO. Va posar com a condició liberalitzar els ports per a poder contractar als seus mariners i fer que aquests facen la càrrega i descàrrega dels vaixells pel mateix sou que els paga; sous que estan regulats pel mercat laboral xinés, és a dir, molt menors que els europeus. En aquest conflicte, les multinacionals es juguen milers de milions, perquè el seu principal interés és invertir en llocs a canvi de la liberalització de l'estiba. És a dir, que el treball dels estibadors ho facen els seus propis treballadores i treballadors, i així obtenir més bene- ficis. També evitar el pagament d'impostos, seguretat social i altres taxes que se'ls imposen a l'Estat. Un altre factor, no menys important, és el recurs de contractacions precàries a través d'ETT i subcontractacions. Açò ja està ocorrent en els ports d'El Pireo i Tesalónica, a Grècia, avançada experimental d'aquest conflicte.

El mite del sou com argument. El salari està directament relacionat amb la riquesa que es produeix en cada jornada o en cada càrrega o descàrrega que es realitza. Tenen un petit sou base fix i la resta depén de la producció que són capaços de generar. Són persones que treballen a estall. A major producció, major prima variable. Així, el sou mensual no és estable. Els salaris són iguals tant per a homes com per a dones, tant per al personal fix com per a l'eventual. Es cobra per dia treballat. Si no hi ha feina, no hi ha sou i sempre estàs disponible per si l'empresa et crida per a treballar. Se'ls obliga a estar disponibles les 24 hores del dia, els 362 dies a l'any, a excepció de l'1 de maig, l'1 de gener i el 25 de desembre que són dies inhàbils en els llocs. El que sí se sap és que una empresa d'estiba cobra uns 1.500 € per transportar un contenidor, mentre que el personal dels estibadors cobren una ínfima par per carregar-lo o descarregar-lo, segons l'horari en què es faça.

Altre mite creat és com s'entra a treballar a l'estiba. S'entra per oferta de treball que facen les empreses, després de superar un procés de selecció, regulat en el conveni sectorial estatal i que consta de proves físiques, proves psicotècniques i proves mèdiques. Així de senzill. Processos selectius regulats pel conveni del sector.

És possible un acord negociat? Les estibadores i estibadors demanen a la patronal que convoque una mesa de negociació i legitime els acords entre empreses i treballador. La voluntat és la de resoldre el problema amb una solució pactada. La seua postura és la de resoldre la qüestió de la sentència europea liquidant les plantilles d'estibadors dels ports. Pretén aplicar un ERO i pagar de les arques públiques els milions d'euros que costaria. No és de rebut. L'objectiu de fons que se pretén és acabar amb el col·lectiu d'estibadors amb diners públic. Per a arribar a un acord final fa falta que parlen les parts.

La força negociadora del personal dels estibadors, que han arribat a consolidar, està en la seua unitat d'acció. En el sector, els sindicats majoritaris pràcticament no tenen pes. La Coordinadora de los Trabajadores del Mar és majoritària en el sector i sobre ella recau el pes de les negociacions. Les condiciones de treball d'aquest sector són fruit de molt anys de lluita i de defensa dels seus interessos i ho han fet de manera exemplar. Han sabut organitzar-se i defendre el que és seu. Per això, quan hi ha gent que, encara tenint treball, els costa arribar a final de mes perquè han perdut les seues condicions laborals, hauríem de mirar cap a aquest col·lectiu, recolzar-los en la defensa dels seus drets i a ser possible, seguir el seu exemple.

*(STICS INTERSINDICAL VALENCIANA)

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine