El canvi climàtic ja està ací, i cal assumir aquesta realitat. L´escalfament global obeeix en bona mesura a l´acció de l´ésser humà, què ha de ser reconduïda si no és que volem patir uns efectes molt més greus i impredictibles.

Els passats 25 i 26 de maig, el Ministeri de Medi Ambient organitzà unes jornades de debat a propòsit de la futura Llei de Canvi Climàtic. El propòsit manifestat pel ministeri és concitar un ample suport social per a la redacció d´una norma que, per fi, done una resposta integral als desafiaments que plantegen les enormes tasques de mitigació i adaptació dels efectes del canvi climàtic; norma que esperen de manera urgent. El dubte raonable, que ens assalta, és si un govern presidit per un senyor que fins fa ben poc negava l´evidència, estarà ara en condicions de pilotar la greu situació i, particularment, de fer una llei que impose obligacions efectives també a eixos oligopolis als quals tant ha estat mimant, fins al punt de provocar que avui Espanya encara estiga en la prehistòria del desenvolupament de les energies renovables quan haurien d´estar en condicions de subministrar el 100 % de l´energia cap al 2050.

Els partits representats en la Comissió de Canvi Climàtic del Congrés hem aprofitat eixes jornades per a acordar alguns punts clau que haurà de contemplar la Llei i que en alguns dels casos les autonomies ja han aplicat servint de capçalera, d´avantguarda i de primers en respondre als problemes i inquietuds de la ciutadania. És per això que l´experiència del Govern del Botànic, en aquests dos anys, amb una conselleria de Canvi Climàtic i amb una estrategia amb indicadors mesurables i quantificables ens dona un punt de partida, que va un pas per davant, per abordar els punts irrenunciables que ha de contemplar la futura llei.

En primer lloc, entenem que cal fomentar l´avaluació prèvia del possible impacte negatiu de totes aquelles normes susceptibles d´incidir en el canvi climàtic. També cal introduir mecanismes per a inventariar els riscs, i establir un ordre de prioritats en el seu tractament. L´inventari de riscs valdrà també per donar preferència a l´adaptació en sectors estratègics per a l´economia estatal, com són l´agricultura i el turisme, on els impactes estan mostrant-se com a molt preocupants. Tot allò sense desatendre les actuacions escaients davant els efectes del canvi climàtic ja produïts, decidint què fer per afrontar problemes de gran magnitud com ara la regressió de les costes i els dèficits hídrics.

El consens polític, per ara, ha recaigut igualment sobre la necessària consideració del canvi climàtic en una oportunitat per al canvi de mentalitat col·lectiva que es traduïsca en un canvi social. A Compromís ens interessa especialment incidir en la recerca d´un model socioeconòmic alternatiu al desenvolupament de les últimes dècades, que no solament ha depredat recursos sinó també ha sotmés les persones i els territoris a una lògica d´explotació perversa, totalment desequilibrat front a les possibilitats reals de la naturalesa.

Per últim, hem apostat per fomentar la transversalitat de les polítiques públiques en aquesta matèria, fugint de rigors administratius i d´estèrils compartimentacions burocràtiques, amb ple respecte al marc competencial del complex que coneguem com a Estat de les Autonomies, per que el canvi climàtic no siga ni l´excusa ni la ferramenta per aprofundir en l´estratègia de la recentralització política.