Com els antics venedors de betes i fils quan no sabien per on pegar per desfer-se de l´anacrònica mercaderia, el Partit Popular del cap i casal invoca «la legalitat vigent» per impugnar el topònim València. Em pregunte —per rutina, no per interès— per què els preocupa la il·legalitat «presumpta» del topònim valencianitzat i es passen per l´entrecuix la il·legalitat «contrastada» dels topònims castellanitzats. I m´ho pregunte perquè el Govern central li acaba de dir a En Marea que la nomenclatura oficial als mapes de geolocalització serà «en castellà». Així que ja saben per què a certs llocs d´internet Alberic esdevé Alberique, Carcaixent, Carcagente, Torrent, Torrente i un llarg etcètera. Quaranta anys després de valencianitzar el topònim del meu poble —la Font d´En Carròs— he hagut de crear una petició en change.org per a què Google maps i Facebook respecten el nom oficial. ¿I com van a respectar-lo, si copien del Govern que invoca la legalitat en fase pse: potser sí, potser no; depèn, en castellà sí, en llengua perifèrica no?
Ja sé que demanar-li coherència en això al PP és tan inútil com aquell que apagava la llum a fi que les puces que el torturaven no pogueren trobar-lo; però, redell, s´ho haurien de mirar. Què sé jo!, que demanen cita al psicòleg perquè els ajude a veure-ho més clar. O prendre la medicació abans de badar boca; puix no s´esvara la llengua, sinó el cervell (ai!, quant en podria dir Freud, si alçara el cap). Però al que anàvem. El recurs contra els topònims en valencià (València hui, Castelló de la Ribera ahir) és una banderilla d´autoodi clavada al llom de la nostra identitat, però és també el drap roig que llancen per distraure´ns de les seues cuites judicials. Que una organització —criminal, recordem-ho— parle de legalitat, quan ha fet d´aquesta passaport d´ingrés a totes les il·legalitats és un sarcasme. El dia que el PP invoque la legalitat a favor del valencià serà un fet tan insòlit que semblarà extret del Reader´s Digest.
