»Quan algú pregunta per a què serveix la filosofia, la resposta ha de ser agressiva ja que la pregunta es pren per irònica i mordaç». Així encetava Deleuze la seua estimulant reflexió sobre la filosofia. L´empobriment intel·lectual de qui mesura el valor d´una disciplina per la utilitat pràctica i immediata que té no mereix que es perda el temps contestant-li. Però hi ha una cosa encara pitjor que preguntar-se sobre la seua utilitat: decretar la seua inutilitat.

Això féu el nefast ministre Wert quan, juntament amb la resta de disciplines inútils com música o plàstica, ferí de mort, en nom de la qualitat educativa, l´ensenyament del saber més antic d´Occident. Front a tal desgavell, fins a nou governs autonòmics blindaren la Filosofia en segon de Batxillerat fent-la obligatòria. Però el govern del Pacte del Botànic, sorprenentment, no ho va fer. I això que tingué un any per a buscar la solució que altres sí trobaren en el mateix temps.

Dos anys després del canvi, en aquest tema, no s´ha donat cap canvi real. O sí: el País Valencià maltracta a la filosofia. Les decisions que prenen van encaminades a marginar-la. Algun cap benpensant ha considerat que filosofia pondere la meitat a l´hora d´entrar a estudiar sociologia, ciències polítiques, economia o dret. És una bestiesa intel·lectual enviar el missatge que llegir a Plató, Aristòtil, Hobbes, Rousseau, Kant o Mill no és important per a ser sociòleg, politòleg o advocat. O que els futurs científics poden passar de Hume, Popper o Russell. No sé a la curtesa de mires de qui es deu concebre la filosofia com una mena de rèmora del passat sense importància, però això desacredita, no al saber filosòfic, sinó al propi sistema educatiu valencià.

Amb l´ajornament de l´esperat decret que situava a la filosofia de segon en el lloc que li correspon, i amb el manteniment de les actuals ponderacions, el Pacte del Botànic s´alinea amb Wert i expulsa subtilment l´ensenyament de la filosofia de terres valencianes. PSPV i Compromís no poden convertir-se en el nous senadors romans, Marzà no pot esdevenir Cató el Censor.

El 161 a.C. el Senat de Roma, atiat per Marc Ponsi Cato, decretà l´expulsió dels filòsofs i rètors hel·lenistes per considerar-los un perill per a la joventut. Una actuació del govern del PP en eixa línia és totalment esperable i explicable. Però que eixa situació estiga reproduint-se amb un govern progressista trenca tota lògica. És evident que l´interés de la Lomque era crear individus acrítics, submisos, útils per al sistema productiu, però no realment ciutadans, o si ho preferim en grec, politikoi. El govern del canvi, però, sols pot subsistir si fomenta l´educació de ciutadans crítics, de persones amb un bagatge filosòfic que els permeta pensar per si mateix la realitat que els ha tocat viure. Marginar a la filosofia és una mesura bumerán per a un govern d´aquesta orientació que a la llarga impossibilitarà l´existència de ciutadans crítics com els que han confiat ara en ells.

Si finalment es confirmen els mals averanys sobre la filosofia, el PP es fregarà les mans. L´actual conseller farà la feina bruta que Wert no pogué realitzar i, a més d´endur-se les crítiques del col·lectiu filosòfic, s´endurà també les del propi PP que, com Saule, s´ha caigut del cavall i ara ha vist la llum que irradia la filosofia. Encara estem a temps d´evitar aquesta situació gratuïta i absurda. La consolidació o no de la filosofia com a una part essencial del Batxillerat no és un tema laboral. Expulsar-la de facto implica soscavar el sentit que té el Batxillerat i és un atac a l´acte d´educar. Expulsar a la filosofia del sistema educatiu és un acte estúpid que cal denunciar. Perquè com diu Deleuze, la filosofia serveix «per detestar l´estupidesa, fa de l´estupidesa una cosa vergonyosa. Només té aquest ús: denunciar la baixesa del pensament sota totes les seves formes». Denunciat queda.