Les persones que administren justícia són les jutgesses i els jutges, no? Aquesta pregunta i la seua resposta han sigut una part important en el debat dut a terme per l´Associació Jutges per la Democràcia, associació decidida a canviar-se el nom, a actualitzar i, en definitiva, decidida a fer justícia, valga la redundància, anomenant i representant la part més nombrosa que hi ha dins del món de la judicatura: les dones.
Aquesta representació de les dones en el relat va lligada a la paraula que , igual que la llei, està feta per a complir-la. Les lleis, com les paraules, reflecteixen la societat, són poderoses, vinculants i estan en trànsit permanent.
L´estructura de la carrera judicial a Espanya consta de 5.637 de les persones abans esmentades de les quals 2.540 són homes i 2.827 són dones. A més, si mirem les que tenen menys de 50 anys, actives, tenim que 1.853 són dones i 1.058 homes: elles van per davant, fan el 64% del total. Per contra, als segments de més edat del col·lectiu hi ha més homes que dones, perquè elles entraren més tard a la universitat que els seus col·legues.
D´ara en avant l´Associació Jutges per la Democràcia s´anomenarà Jutgesses i jutges per la Democràcia i, ací, l´ordre dels sumands sí que altera i ajusta el producte, elles van primer, igual que les estadístiques. Aquest canvi de nom ha estat acompanyat d´una majoria qualificada dels dos terços dels membres de l´associació perquè implicava un canvi en els seus estatuts. L´argument era «visibilitzar el factor humà, les persones que administren justícia, enfront de noms més impersonals», amb una clara al·lusió al masculí genèric.
Però per davant del 64% o de les 2.827 jutgesses, aquesta associació ha prioritzat i aposta per les persones, per totes, tant per les que suposen el 49% de la població mundial com per les que fan el 51%. Fer una mirada inclusiva és iniciar el camí cap a la igualtat, el respecte i la tolerància, fent ús d´un llenguatge que tenim al nostre abast i que hem de saber aplicar.
L´Administració pública, ara més que mai, té aquest deure i així ho està fent als seus escrits , a través d´un llenguatge que comença a guanyar terreny i que, com l´Associació Jutgesses i Jutges per la Democràcia, comença a apostar, en el seu relat també, per les persones: administrades, aspirants, becades, funcionàries, interines, nomenades, examinades, representants, admeses, excloses, titulades, exemptes, aprovades, suspeses...
Hem iniciat una nova manera d´escriure que demanda seguir amb nous relats i nous discursos, com les publicacions inclusives del DOGV, i hem d´anar més enllà redactant versions que mostren les dones en textos com l´Estatut d´Autonomia de la Comunitat Valenciana, on al capítol III, per exemple, es parle del President i també de la Presidenta. El llenguatge ens ho permet i ho hem de fer fàcil nosaltres, les persones.
