La finalitat del llenguatge és comunicar, representar per mitjà de les paraules les idees, les imatges. No ha existit sempre amb la grafia actual, ha anat evolucionant a la vegada que ho feia la Humanitat. Així com també ha anat evolucionant la imatge com a mitjà d´expressió de les accions, de les idees.

Però el llenguatge passa pel cervell de la gent i reflecteix el pensament, ordena, prioritza, oculta, emmascara. En qualsevol cas no és neutral ni autònom.Per això a les dones se´ns ha ocultat, per això la nació, fins fa poc, solament tenia ciutadans i el poble està representat en el Congrés de Diputats. Per això hi ha presidents, ministres, consellers... mes allà que se´ns haja reconegut a les dones que som part del poble i per tant ciutadanes i per tant, formalment, podem ser tot allò que vulguem: metgesses i no solament infermeres, ministres i no solament secretàries, caps de servei i no solament auxiliars i escriptores que guanyen tots els premis relacionats amb l´art d´escriure.

Però ens costa, patim i sabem que existeixen forts controls manejats pels qui neguen el progrés, la democràcia i la igualtat.

Perquè a la fi, d´això es tracta. Fins a l´últim terç del segle XX en les Constitucions a les dones no se´ns nomenava (excepte per parlar del matrimoni) com a ciutadanes. Però al final, a França, Itàlia, Bèlgica, Alemanya i Portugal es parla de les dones com a subjectes de drets, que existeixen dos subjectes constitucionals. Exemples a seguir.

Aquests dies hem escoltat declaracions d´alguns homes, algú d´ells de la RAE, criticar la guia que ha publicat la Conselleria de Sanitat amb l´objectiu de fer visibles a les dones. Sabem que el que no s´anomena no existeix, i amb la voluntat de facilitar la utilització del llenguatge inclusiu. Venim d´una educació poc igualitària i molt sexista.

Les dones, les associacions feministes, defensem el dret que tenim per prendre en les nostre mans els assumptes que son nostres, i el llenguatge sens dubte ho es.

Recordem el paper fonamental i el bon treball que han fet les organitzacions, associacions i les expertes feministes sobre llenguatge des de fa dècades. Així hem vist com s´han publicat nombroses guies per fer possible el llenguatge inclusiu, que han fet visible al 50 % de la població que sóm les dones i així poc a poc anar construint una societat més igualitària.

La reacció masclista s´esperava, però no oblidem el paper fonamental del moviment feminista en els canvis que s´han produït en la societat espanyola i la utilització del llenguatge no sexista serà un èxit del feminisme i de tota la ciutadania, perquè fa a la societat més justa i més democràtica.