Fer una guerra amb les llengües és descoratjador i una manera de descohesionar i desactivar una societat, que requereix totes les forces per anar amunt i satisfer les necessitats de tots els seus integrants. La guerra la promou qui no ens vol bé o té interessos estranys als propis de la terra. En un territori amb l´existència de dos llengües, l´eixida racional i democràtica és la salvaguarda, protecció i foment d´estes. Plantejar la desaparició d´una de les dos o la subordinació d´una a l´altra és simplement tot el contrari i, per tant, il·legítim. L´ús de les dos llengües és un dret, i els drets, en democràcia, es respecten i s´acaten.
Cadascú usa i parla la llengua que vol, però, per desplegar i fer efectiu este dret a usar les dos llengües, l´altre l´ha d´entendre, perquè, del contrari, s´estaria impedint que es fera efectiu este dret. «No te entiendo» o «háblame en cristiano» són actituds que coarten el dret dels ciutadans a usar una de les dos llengües territorials. Ací cadascú tria la llengua en què vol expressar-se, no s´imposa res, però perquè això siga possible, l´altre l´ha d´entendre. I és la societat, l´escola, qui ha de possibilitar a tots els ciutadans la capacitat d´enteniment de les dos llengües territorials, complint els objectius de les lleis oficials.
La falsa polèmica sobre l´opcionalitat en el coneixement de les llengües territorials amaga la conculcació dels drets lingüístic contra el grup comunitari discriminat. Hem de procurar que no es genere un marc desigual en el desplegament dels drets ciutadans. La funció pública, conscient de l´existència d´esta realitat lingüística, ha d´estar preparada per atendre a tots els ciutadans, parlen la llengua territorial que parlen; ha d´estar capacitada. I tots els atacs que han tractat de vituperar o menysprear una d´eixes llengües territorials (creant falses ortografies o gramàtiques, o adduint que es una mania o defecte i no un dret, o abombant guerres...) representen un impediment a l´ús efectiu dels drets democràtics dels ciutadans i tenen l´efecte de minar la unió i força d´una societat, que ha d´estar preparada, cada volta més, a reptes superiors.
