Greu, molt greu, és trobar-se a uns bojos apunyalant persones enmig de Londres, a fi de no se sap quines idees que només poden eixir del diable, que utilitza esta vegada el terrorisme global per a deixar-se notar en el món. I crec que a tots ens agradaria vore a milers i milers de musulmans en totes parts eixint al carrer i protestant per tanta matança indiscriminada de ciutadans i dient-los als seus congèneres que és un crim horrorós i que es tracta d'assassins que no tenen justificació religiosa de cap tipus.

Davant d´açò, encara hi han governs que volen anar amb contemplacions i miraments, amb buenismos i poses comprensives, deixant a l´atzar als seus ciutadans. Les nostres estratègies de seguretat no están a l´altura de les circumstàncies, com denunciava recentment Fernando Reinares, investigador principal del Real Institut Elcano i un dels més reputats experts sobre la matèria. Si no ho han llegit encara els aconselle la seua estremidora obra L´Estat Islàmic a Espanya, publicada l´any passat i que poden descarregar-se lliurement en internet.

Però no ens enganyem, ens trobem davant d´una nova dimensió de la yihad, una autèntica guerra, amb quinta columnistes o llops solitaris disposats a tot més prompte que de vesprada, a activar-se i causar com més dolor puguen en la sempre patida societat civil. Tasca dels governs democràtics és parar-los els peus, jutjar-los i tornar-los als seus països. Com deia el gran politòleg italià Giovanni Sartori, que va faltar recentment: «Als que no accepten les nostres normes cal col-locar-los en la frontera».

La dèbil Europa fent front a un enemic comú que es riu d´ella. L´humiliada Europa que, sense saber com avançar en la seua integració, es deté en debats estèrils, més preocupada a condemnar i castigar els fumadors, als grups provida, als creients, o simplement a qui s´atrevixen a qüestionar obertament la ideologia de gènere, en compte de defendre els seus congèneres d´un perillós enemic que pareix no vullga donar-nos quarter.

Els obrim els braços i ens ho paguen tallant-nos-els. És veritat que hi ha gent bona -la majoria- però davant del crit atronador de molts de nosaltres no se´ls escolta. Si pareix que tant els ofén la nostra societat occidental, les nostres costums, les nostres més preades tradicions, que no vinguen, que es queden en els seus països d´origen i exigisquen allí els avanços i condicions que busquen o demanden en els nostres territoris.