Alguns la volen matar abans de nàixer i altres desitgen buidar-la de contingut o, com se sol dir, canviar-ho tot per a que res no canvie. Parlem de la futura Llei de Delimitació Territorial, un document que ha presentat Compromís basant-se en l´únic text presentat fins ara: el de Delimitacions Territorials Homologades, elaborat l´any 1987 per la Conselleria d´Administracions Públiques, on aleshores governava amb majoria absoluta el PSPV.

Que Compromís podria haver presentat un text diferent a l´esmentat, segur, però tampoc és menys cert que si haguera optat per fer-ho així se li haguera retrucat dient que era un document unilateral, i per tant partidista. Al remat, d´algun text s´havia de partir per anar millorant-lo, amb la participació de tots els municipis i entitats afectades, amb la implicació de la ciutadania, dels estaments acadèmics, associatius i culturals. És del que es tracta quan s´intenta abordar un assumpte pendent des de l´any 82, quan es va arreplegar a l´article 65 de l´Estatut d´Autonomia Valencià que «una llei de Les Corts podrà determinar la divisió comarcal després de ser consultades les entitats locals afectades». Per tant, l´objectiu per a les futures comarques no és un altre que el que arreplega el propi Estatut: «Crear circumscripcions administratives determinades per l´agrupació de municipis per a la prestació de serveis i gestió d´afers comuns».

Després de 35 anys d´autogovern, cap dels dos partits que ens han governat, juntament amb els seus socis puntuals de govern, han tingut cap d´interés en dotar de contingut les comarques; així el model territorial del PP continua invocant les decimonòniques províncies del segle XIX i el PSPV va optar per obviar el manament comarcal arreplegat a l´Estatut Valencià, creant les mancomunitats, que en alguns casos han provocat la cerimònia de la confusió, on alguns municipis pertanyen a dues mancomunitats i altres a cap. Per cert, pel que respecta a les capitalitats comarcals, de forma oficiosa sí que apareixien en el projecte (llevat d´alguna errada de transcripció reconeguda pels ponents de l´actual PNL) ara sembla que és Compromís el que ha inventat la pólvora, quan aquesta estava empaquetada des del 87. Tot el contrari, es tracta de pegar-li foc a la traca perquè els municipis puguen prestar, amb criteris de rendibilitat econòmica, multitud de serveis públics que ara per ara les diputacions no hi poden prestar perquè ni tenen la capacitat ni poden envair les competències i la capacitat d´autoorganització dels propis ajuntaments.

El que està clar és que les diputacions arriben on arriben, i no poden donar solució a problemes fonamentals de serveis públics que afecten gran nombre de ciutats que compartixen interessos comuns. Per exemple, en el cas de l´Horta Sud, el transport públic entre poblacions és clarament insuficient, no hi ha una estratègia mediambiental coordinada o no hi ha cap servei públic que solucione els problemes dels animals abandonats, que són sacrificats sistemàticament per no tindre els refugis corresponents gestionats de manera conjunta i amb criteris de proximitat (Torrent, per exemple, els envia a Vinaròs).

Així les coses, el repte és que els ajuntaments i les entitats treballen conjuntament en la millora del text: al ser una proposta de partida, hi haurà en el tràmit parlamentari un període de participació pública on es podran aportar totes les opinions i propostes perquè siguen valorades per les Corts. Si en eixe moment processal les coses no es fan amb participació i transparència, serà el moment per a les crítiques. Mentrestant i, ara per ara, la indignació és un exercici més d´oportunisme polític, en alguns casos, i de desconeixement de la tramitació de la norma, en altres.

Signen també Pau Alabajos, regidor i portaveu de Compromís a Torrent; i Xavier Martí, membre de l'Executiva de Compromís-PV