La història no es repeteix com un calc, però sovint ho fa d´una manera semblant. Compares els epítets que el PP valencià dedica al tripartit amb els que solien acolorir els discursos d´aquell senyor baixet que portaven sota pal·li i comproves que hi ha coses que no tenen data de caducitat. Comunista i radical —dicteris que Isabel Bonig dedica a Joan Ribó— condensen hui l´eix discursiu que apunta a crear un clima social de temor al tripartit en l´electorat més espantadís, de la mateixa manera que ahir s´atribuïen a les hordes «rojojudeomasónicas» totes les desgràcies del règim, des de la sequera fins les fluctuacions de la moneda. En lloc de confrontar idees, confronten adjectius que no expliquen res i ho expliquen tot perquè desqualifiquen i no argumenten. Una descàrrega de sal grossa al caragol del tripartit, esperant que es desintegre.
I junt al sortidor d´exabruptes, l´estratègia de Pere i el llop: anunciar cada dia una catàstrofe. Si ahir Giuseppe Grezzi perseguia el València CF i el Levante UD i Carmen Montón creava un exèrcit socialista en Sanitat, hui Vicent Marzá fulmina l´ensenyament concertat i Ximo Puig genera el caos amb el decret de plurilingüisme. Ja que no entusiasmen les seues propostes, fan per desprestigiar les dels altres. Fer por per a què la ciutadania s´espante com una gallina perseguida per la rabosa. La por ha sigut sempre un bon pastor de persones. Doneu-me una por artificialment forjada i mouré les consciències al meu favor.
No sé vostès, però a mi sempre m´ha fet més por l´esquerra fashion i de boutique que l´esquerra radical. Ser radical és anar a l´arrel dels problemes per erradicar-los. Quan l´esquerra evoluciona cap a la dreta, li diuen moderna; quan gira cap a l´esquerra, li diuen radical. No hi ha cap innocència en això. Però que no s´inventen cap llop per controlar el ramat. El llop ja el tenim ací: és la corrupció, la desigualtat, l´exclusió social, l´atur, els retalls als drets bàsics... I tots junts sí que fan tremolor de cames.
