27 de junio de 2017
27.06.2017

De prioritats i secretaris generals

27.06.2017 | 04:15

Les persones que tenim responsabilitats de govern en l´ajuntament, sabem i som conscients que som com la infanteria del poder, som els primers en arribar a la gestió diària i, quasi, permanent. I si ja tens alguns triennis en aquesta tasca, sabem com ha canviat la situació des que a la Generalitat Valenciana es va produir un canvi de govern, des què va arribar el pacte del Botànic al Palau de la Generalitat. Nosaltres, alcaldesses i alcaldes, som els primers en haver notat aquest canvi i, el que és més important, ens ha permés que la ciutadania dels nostres pobles i ciutats, també ho notaren i de valent perquè ara l'honestedat i la bona gestió es veu i es nota. La vida per a les persones no privilegiades ha canviat molt i a millor.
Jo forme part del PSPV i n´estic orgullosa, entre altres coses, perquè he vist el que hem pogut fer al llenç de Picassent, pose com a cas concret. I també n´estic ben orgullosa de formar part d´un partit que ha donat, com ningú, veu als seus militants. Però una veu clara i efectiva, molt efectiva que ara ha fet secretari general a Pedro Sánchez quan semblava que no era el millor posicionat a les enquestes inicials. La veu de la militància ha parlat i ha decidit. I jo, ara, sols tinc un secretari general al PSOE i un secretari general al PSPV.

Entenc també que cada persona pot intentar arribar a qualsevol responsabilitat dintre del seu partit, siga el seu nom Ximo Puig o Rafa García. I sé també que per a poder fer una gestió eficaç, calen dos coses fonamentals: les idees, els somnis, que vols fer realitat al teu poble o al teu país; i l´altra la capacitat de gestió, el saber navegar en el dia a dia dintre de la mar, buscant el objectius que et marquen les teues idees. Si ens manquen les idees o les capacitats, no arribarem a cap port de progrés.

I com la militància del meu partit va a poder triar novament qui vol que siga el seu secretari general del PSPV, jo defense i defensaré a Ximo Puig. I ho faig des de la més serena de les postures i oberta al debat de les idees i de les capacitats. Jo reconec el dret de qualsevol persona a aspirar a ser la màxima autoritat, a arribar al poder més alt, però mai no entendré per què la victòria d´un candidat o un altre a Madrid ha de crear una dualitat en la candidatura a secretari general del PSPV-PSOE. Una situació que està afavorint que es tracte de qüestionar la validesa de Ximo Puig com a candidat.

A juny de 2017, la Generalitat Valenciana té un govern que està gestionant, està ajudant les persones, té les idees, les prioritats i les capacitats, està llaurant un present i més encara un futur. I ho fa d´una forma diferent, amb un president de la Generalitat Valenciana i unes conselleries nascudes del Pacte del Botànic, pacte signat pel PSPV i per Compromís. I són ja més de dos anys governant, quan algunes persones no apostaven pel citat pacte.

I jo ara em pregunte: Després de 20 anys de govern del PP, realment estem per a canviar la Secretaria General del PSPV? Estem per a posar en perill un pacte de govern que funciona molt raonablement? Estem disposats a fer trontollar un govern de progrés perquè haja perdut o guanyat a Madrid un secretari general o un altre?
No, companys i companyes, el País Valencià no s´ho mereix.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine