Al cole de la meua filla tenen un hàbit molt bonic. Cada cap de setmana totes les nenes i tots els nens agafan un llibre per llegir-lo en dissabte o diumenge.

Sempre dic que les persones naixem bones. Però el sistema, la societat, ens corromp. Perquè a la societat hi ha un munt de factors que segurament no han llegit El contracte social, de Rousseau.

El que interessa no és que tot vaja bé. Que la gent siga feliç o que siga sana. No. El que més interessa als poders fàctics són els calés. Per això vivim a una economia de mercat amb un element clau: el capital. La moneda. Una il·lusió que fa temps no s´utilitza massa. Les transaccions són realment sense moneda i fins i tot sense paper. Només apunts a les bases de dades dels bancs.

Una de les qüestions que cauen en aquest maremàgnum de societat que tenim, és l´empatia cap els animals. Això cau sense dilació. Sense sentiment de culpa. Tot i anant en contra de la primigènia voluntat humana de viure a un món en pau.

La biblioteca viatgera de la classe de la meua filla ho té clar, fa una aposta per contes que agraden a les nenes i als nens. De tal guisa que si alguna persona, adulta, diguera que eixos personatges són objectes, elles i ells no s´ho creurien. Per tant, alguna cosa s´ha de fer per regirar aquesta condició.

La indústria de l´alimentació (omnívora, és clar) ho té molt clar. Amb la canalla s´ha d´emprar l´ardit. Amistós, sí. Bonic, també. Però al cap i a la fi, l´ardit. Els nanos i les nanes no saben el que mengen. No ho saben. Perquè veuen a la tele una vaca que balla i riu, perquè veuen uns conills que salten i corren, perquè veuen uns peixos sota la mar amb Nemo al capdavant, molt contents. Sí. Són innocents. I d´això s´aprofita el sistema. D´aquesta bondat. Però... les nenes i els nens no són babaus. De cap de les maneres.

La seua biblioteca viatgera n´és un exemple. Marc va triar El peix irisat; Vera, L´elefant Elmer; Cèsar, Una gata i un gos; Gerard, Una nena que volia ser gata; Nico, Els ratolins; Violeta, El conillet blanc; Paula, El gat amb botes; Caterina, El gat i el monstre; Elena, El gat ganxo; Guillem, Un cocodril; Álex, De nou a l´Elmer; Pau, La zebra; Ciro, El secret de l´esquirol...

Aquests són els seus amics de cap de setmana durant aquest curs 2016-17. Però... també ho seran durant tota la seua vida. La professora també va triar un altre animal: Una nena que volia les estrelles.

Pot ser als orígens de la nostra vida siga la clau per un present digne. Sense patiment. Sense violència. Sense tortures innecessàries. I sembla que als estadis primerencs de les nostres vides ho tenim clar. Estimem els animals, siguen els que siguen. Tant un gat com un peix o un porc. I que a ben segur no ens menjaríem si tinguérem la pressa de consciència no corrompuda pel temps, per l´entorn i per la societat omnívora en que vivim i que és directament condicionada per agents exògens. On juga un paper especial i cabdal la confusió. I la por, per tant.

A la biblioteca viatgera podrem trobar un bon antídot contra aquesta confusió i a aquesta por: la il·lusió de la canalla. Tot i que siga durant un cap de setmana.