El 14 de juny assistíem a un espectacle digne d'altres temps quan el portaveu del PP al Congrés dels Diputats i Diputades es va dirigir a Irene Montero, portaveu de Unidos-Podemos de forma cínica i càustica fent referència a la seua vida personal que res té a veure amb la tasca política que esta parlamentària jove està duent a terme. El cinisme que va emprar este polític del PP amaga la desvergonya d'un masclisme que pretenen camuflar però que els ix pels porus cada vegada que se'ls treu els colors com magníficament ho va fer Irene Montero. O el que és el mateix, a cada moment.
Perquè ho són. La gent que ens governa del PP són masclistes fins la medul·la. Són masclistes al servei del patriarcat. Són masclistes per la seua forma de fer política. Són masclistes perquè han recurrit davant el Tribunal Constitucional totes les lleis aprovades que tenen a veure amb les llibertats individuals i col·lectives de les dones. Son masclistes perquè han retallat qualsevol pressupost que anara destinat a millorar les condicions de vida de les dones en general i a prevenir les violències masclistes en particular.
I eixe masclisme que els recorre les venes té com a origen i també com a destinació mantenir el privilegis i continuar exercint la violència estructural que porten anys practicant sobre tota la població i que s'acarnissa especialment en les dones. Eixa violència estructural que va practicar el portaveu del PP contra Irene Montero n'és una mostra. Va incloure la vida privada de la portaveu de Unidos-Podemos al discurs polític en una clara demostració de pobresa discursiva i de intent de mostrar una superioritat per ser home. O, algú creu que li haguera dirigit eixes paraules a un home que haguera pogut fer el mateix discurs crític que va fer Irene Montero com per exemple José Luis Ábalos o Joan Baldoví?
La violència masclista estructural se'ns cola per tots els badalls de les estructures polítiques i econòmiques. És silenciosa i això és la garantía del seu èxit. Però de vegades quan el cinisme i la desvergonya sumats al masclisme més ranci esclaten, senzillament és fa visible. Com ho va fer l'altre dia de la mà del perdonavides masclista portaveu del Grup Parlamentari del PP que, a més té una llarga tradició de ser un contumaç desllenguat.
Quan les dones prenem la paraula ho fem des de la legitimitat de saber-nos iguals i amb els mateixos drets que els homes. Són ells, els masclistes irredempts, els que creuen ser superiors. I no ho són. Pretenen disfressar amb un florit llenguatge polític el discurs de desigualtat i de privilegis masclistes que nosaltres denunciem i combatem.
No és acceptable eixe discurs cínic, desvergonyit i masclista en cap espai, però encara ho és menys a l'espai on este parlamentari ultraconservador ho va fer. A este home se li deuria retirar la responsabilitat de ser el portaveu parlamentari del seu partit, perquè com a poma podrida que és, pot acabar contaminant a tot el grup parlamentari i això no seria bo per a ningú. Ni tant sols per al conjunt de la societat.
Perquè ens mereixem gent honrada i honesta que mire pels interessos generals i no sols pels particulars. Interessos que amaguen comissions, privilegis, desigualtat, corrupció i una llarga llista d'assumptes deshonestos que minven la qualitat democràtica de totes les persones que encara treballen de forma clara i transparent a les institucions.
El cinisme, el masclisme i la desvergonya deurien quedar fora de la política i donar pas al treball honest que fa de la igualtat real entre dones i homes un pilar fonamental que ha de recórrer tots els espais de decisió i projecció política. Cal netejar de masclistes, classistes, cínics i desvergonyits les institucions. I si ara cessaren al portaveu parlamentari del PP seria un bon moment per començar. Però crec que això es un somni que no veure complert. Però tampoc crec que puga deixar de somniar.....Ni de parlar.
