Ens hem assabentat que l´Arquebisbat valencià havia organitzat amb relativa urgència una comissió trilateral Arquebisbat-RACV-AVL per a abordar l´aprovació oficial del Missal en llengua valenciana. Esta qüestió, en un principi, pot paréixer que s´haja d´emmarcar dins de l´activitat d´una entitat privada com ho és l´Església Catòlica i la seua província eclesiàstica, que abasta la pràctica totalitat del territori valencià i les Illes Balears.
Ara bé, si anem a l´hemeroteca, podrem comprovar com una de les prioritats que es marcà l´AVL des de la seua creació i en les posteriors actuacions ha sigut la proposta de col·laboració amb l´Església. Ben mirat, l´oficialització de la versió valenciana dels textos, usos i litúrgies dels actes religiosos desborda l´activitat privada dels catòlics que acudixen a la casa de Déu de manera habitual, ja que també s´ha de vore com la normalització d´u dels àmbits centrals de la nostra societat, com són les tradicions i les festes dels nostres pobles, el naiximent i orígens de les quals es perden en la nit dels temps.
Els valencians que volem viure la nostra fe en la nostra llengua tenim el marc emanat del Concili Vaticà II, que ens permet usar la nostra llengua vernacla i dirigir-nos a Déu en sa casa en la nostra llengua. Per això, amb molt de dolor som sabedors que, per motius que no tenen relació amb la doctrina que prové de Roma, el valencià serà u dels últims pobles amb llengua pròpia que podrà fer ús de la doctrina aprovada des de fa més de 50 anys per l´Església Catòlica. I ens consta que la jerarquia eclesiàstica en terres valencianes és responsable en gran part d´esta anomalia que patim els valencians des de fa ja massa temps.
Dit açò, el que no s´entén i provoca encara més dolor és saber que, després de tants anys d´intentar una negociació per a aprovar els textos litúrgics (amb el silenci com a resposta de l´Arquebisbat) i ara que el cardenal Cañizares vol tirar-ho avant ràpidament, no haja rebut contestació de la màxima institució normativa de l´idioma valencià: l´AVL. És cert que l´AVL ja té aprovats uns textos litúrgics, i també que a eixa reunió acudirien representants de la RACV. Ara bé, la importància del moment és la nova voluntat de diàleg de l´Arquebisbat per a aprovar (d´una vegada per totes) el Missal en valencià.
I eixe seria un document que, seguint com és natural la normativa oficial de l´AVL, comptaria amb les tries lingüístiques i el model de llengua que l´Arquebisbat (entitat que li ha de donar el vistiplau per a presentar-lo oficialment davant de Roma) triaria, amb els assessors interns i externs que considere oportuns, per a ser usat (ara ja sí) sense cap controvèrsia per tota la societat.
Som molts els valencianoparlants, valencianistes i catòlics (o simplement valencians que respecten la cultura del nostre poble i que entenen que les tradicions d´arrel judeocristiana formen part de la nostra idiosincràsia) que estem perplexos i que, després de tants anys defenent la postura de l´AVL a favor del diàleg i sent crítics amb l´Arquebisbat pel seu silenci continu, no aconseguim entendre quin problema pot existir ara per a que no tinguem Missal en la llengua pròpia dels valencians.
Acadèmia Valenciana de la Llengua, per l´amor de Déu, expliqueu-nos-ho!
