06 de julio de 2017
06.07.2017

Soldats del nihilisme

06.07.2017 | 04:15
Soldats del nihilisme

Més que recomanable, jo diria que la lectura de Soldats del no-res, de Joan García del Muro Solans, últim Premi Octubre d´assaig Joan Fuster (ed. Tres i Quatre), hauria de ser obligatòria en el món de la política, el periodisme, la sociologia, l´educació i, en general, per a totes les persones que lícitament desitgen trobar una mica de llum que ens ajude a racionalitzar, si és possible, les raons que hi ha al darrere dels terroristes islamistes que els últims anys han convertit el món en una comunitat de perill global, amb paraules d´Ullrick Beck.

El llibre de García del Muro, catedràtic de Filosofia a l´Institut Obert de Catalunya, és una guia esplèndida, escrita amb claredat i concisió bibliogràfica, per a escorcollar algunes raons que ens han de fer reflexionar, i no precisament amb optimisme, sobre la societat postmoderna occidental que vivim: la societat de l´espectacle, materialista, narcisista, de les noves tecnologies i la informació. Sobretot perquè l´autor defuig en la seua anàlisi d´explicacions exògenes més o menys políticament correctes o fàcilment assimilables, i posa sobre la taula consideracions intrínseques a la societat occidental incòmodes i punyents.

¿Com és possible que Mohamed Belhoucine, un brillant estudiant francés d´enginyeria a l´École de Mie d´Albi, una de les més prestigioses de França, allunyat de l´Islam des de ben jove, participara en l´atemptat del setmanari Charlie Hebdo? Són joves amb plena nacionalitat als països d´acollida que no han sigut educats en el fonamentalisme islàmic i alguns d´ells han estudiat a la Sorbona, a Oxford o a la Universitat de Barcelona.

L´autor critica, d´antuvi, alguns raonaments considerats clàssics com el del periodista Christopher Hitchens, que equipara la religió al fanatisme o el de Gianni Vattimo, que diu que qualsevol identitat forta és potencialment violenta, o un dels més coneguts i insidiosos com el del xoc de civilitzacions de Samuel Huntington, que posa en dubte la possibilitat de conviure pacíficament entre l´islam i Occident.

García del Muro, tanmateix, posa el dit en la ferida perquè el neogihadisme o webgihadisme més que amb el xoc de civilitzacions, la religió o les identitats fortes té a veure amb el nihilisme occidental: des de la indefinició identitària, cultural i religiosa, han passat a la lluita armada. Esta és, essencialment, la tesi de l´autor.

Són persones no especialment religioses que no han visitat les mesquites ni han rebut cap adoctrinament de l´islam. Aleshores, ¿com és possible que de la nit al matí es convertisquen en terroristes despietats, suïcides o no, i assassinen brutalment persones innocents com si res? L´explicació és la crisi identitària i personal que pateixen, el fet de trobar-s´hi en terra de ningú entre la cultura d´origen i la cultura d´acollida. Estat Islàmic els ofereix una il·lusió òptica d´una unitat perduda (sic) a través de la publicitat que fan a les xarxes: la possibilitat de ser algú a través del poder de la violència.

En este sentit, internet i les xarxes socials són els instruments de captació i exhibició fonamentals. Són joves molt actius a les xarxes, sobretot Facebook, amb perfils molt treballats i una escenografia acurada. El paper d´internet és bàsic, sense la difusió no hi ha adoctrinament. La influència del narcisisme exhibicionista de la societat actual és evident.

García del Muro porta a col·lació un fet repugnant que de tant en tant és notícia als telediaris. El happy slapping o vídeos breus de grups de joves apallissant brutalment a algú: company d´escola, captaire o víctima triada a l´atzar. O fins i tot, afegiria jo, les violacions gravades amb el mòbil. Mentre això passa, algú grava l´escena i els altres miren amb indiferència. Violència, indiferència i narcisisme, una barreja de valors que, al capdavall, són els mateixos que estan en la base dels terroristes islàmics.

En definitiva, Soldats del no-res denuncia la teoria del xoc de civilitzacions que ha agafat l´islam com el boc expiatori perfecte. Res més allunyat: l´origen del problema està en la nostra societat. Es tracta d´un excel·lent assaig que ens ha d´ajudar a reflexionar seriosament sobre les vertaderes causes del terrorisme islamista i anar més enllà de les simplificacions demagògiques o més o menys capcioses o interessades. Ens convé prendre nota, ausades.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine