El passat dia 1 es va fer públic el relleu al front de la Congregació per a la Doctrina de la Fe. El papa Francesc ens va donar la sorpresa de l´estiu (una més del seu pontificat), en substituir l´arquebisbe Gerhard Müller, fins ara Prefecte d´aquesta Congregació des de feia cinc anys, pel jesuïta manacorí Lluís Francesc Ladària. El nomenament de Ladària i sobretot el fet de no renovar el cardenal Müller en aquesta Congregació, s´ha interpretat com una clara aposta del papa per una Teologia més oberta. I és que segons els vaticanistes, Müller, nomenat per Benet XVI el 2 de juliol de 2012, ha estat un fre a les reformes i als canvis iniciats pel papa Francesc, sobretot degut als desencontres en el Sínode dels bisbes de 2014 i també pel que fa a l´exhortació apostòlica post-sinodal, "Amoris Laetitia", un text que Müller va qüestionar de forma pública en articles, ponències i conferències. L´objecció més important de Müller a aquest document és el capítol VIII, on aquest text tracta la possibilitat de la comunió als divorciats tornats a casar.

Lluís Ladària, que va nàixer a Manacor el 1944, va ingressar a la Companyia de Jesús el 1966 i és considerat un jesuïta amb una sòlida formació teològica. Ladària, que estudià filosofia en Comilles i Teologia en Frankfurt, va ser ordenat prevere el 1973 i bisbe el 1988. És Doctor per la Universitat Gregoriana de Roma des de 1984 i el 2008 el papa Benet XVI el nomenà secretari de la Congregació per a la Doctrina de la Fe. També és Doctor Honoris Causa per les Universitats Pontifícies de Salamanca i de Comilles, a més d´haver estat professor a la Gregoriana.

Ladària representa, segons els vaticanistes, una línia més en sintonia amb el papa Francesc, ja que és un jesuïta influït pels teòlegs del Vaticà II, Rahner, Congar o von Balthasar, és a dir, per la teologia que va posar les bases del Concili. Per això segons els entesos, Ladària pot representar un gir de 180º pel que fa a la línia d´actuació de la Congregació per a la Doctrina de la Fe. I això que Ladària no és cap representant de la Teologia de l´Alliberament!

El papa Francesc que, poquet a poquet va renovant l´Església, és, com el va qualificar el cardenal Ezzati, "un gran profeta que va indicant temps nous" i que amb canvis com aquest obri horitzons i camins, també nous, per fer possible una Església més descentralitzada, amb una Cúria més senzilla i més funcional i no com a contrapoder envers el papa.

Francesc, que anà a Lampedusa i que denuncià el drama dels refugiats o que també denuncià el capitalisme salvatge, vol que deixem de banda una Església poderosa i triomfal, per tal de construir una Església senzilla i acollidora, que siga hospital de campanya per curar les ferides del nostre món i per encoratjar i donar esperança als més desvalguts. Per això el papa Francesc, en poc més de quatre anys, està introduint canvis significatius perquè l´Església deixe d´estar centrada en ella mateixa, per així eixir a les perifèries del nostre món.

Amb canvis com el que s´ha produït ara a la Congregació per a la Doctrina de la Fe, el papa està fent gestos per acabar amb una Església autoreferencial, per portar-la a línies de frontera, deixant en un segon pla l´aspecte moralitzant i posant l´èmfasi en la misericòrdia i en l´acolliment.

Amb aquest canvi a la Congregació per a la Doctrina de la Fe, el papa Francesc ha volgut crear un equip que sintonitze i porte endavant la reforma de l´Església perfilada en l´exhortació "Evangelium gaudium": una Església que, com ens presentà el papa Joan XXIII, siga "mare i mestra", font de joia, de consol i d´esperança. Una Església allunyada de les condemnes i oberta al nostre món. Una Església sinodal, sense por al diàleg ni a la col·legialitat. Una Església capaç de comprendre i d´acompanyar des de l´esperança, els qui fem el camí de la fe.