Es juguen este cap de setmana a Godelleta les finals del Trofeu El Corte Inglés de galotxa. En este poble va nàixer el torneig que arribà a ser referència de modernitat al voltant d´una història secular de joc anàrquic.
Complix la «Sociedad Pelotari de Godelleta», mig segle de vida i la concessió d´estes finals és un just reconeiximent a tot el que ha aportat este poble a la galotxa i a la pilota valenciana en general.
La final absoluta la disputen dos clubs històrics com Quart de les Valls i Foios, amb dos formacions molt igualades que segurament donaran un bon espectacle en una instal·lació preparada com poques. Dos pobles que sempre estigueren en primera línea, fidels a la cita amb un torneig sobre el qual s´han estructurat directives, instal·lacions, escoles, museus locals€ Però tot això hui cal preguntar-se i reflexionar sobre el paper que esta modalitat pot complir al món de la pilota. El que aporta al conjunt d´este esport i el que rep.
No parlem en termes econòmics, materials, tot i que el resultat seria clarament deficitàri per a d´ella. Anem més enllà. Parlem de reconeiximents, de sentiments, de percepcions. La galotxa ocupa hui un paper secundari, gregari. Aporta jugadors al mateix temps que els seus tornejos son menyspreiats. Les seues figures mítiques, que les té, que son les del Joc de Carrer en general, son sistemàticament oblidades en el relat intel·lectual que s´imposa des de sectors perfectament localitzats. Segurament les partides de clubs caldria jugar-les un dilluns per la vesprada€
La història d´este esport és també la història de quasi mig segle del torneig El Corte Inglés de galotxa, de la Lliga de llargues, de raspall i de frontó. El tornejos dels clubs han salvat este esport. Així de clar. Cuidar-los, acaronar-los, exposar-los, prestigiar-los és la millor inversió per al futur. La veritat històrica així ho ensenya. I han de ser les institucions responsables de l´esport valencià les que tinguen clar que el compliment d´eixe objectiu és el cami assegurat cap a l´èxit. Però em sembla, pel que hem vist en temps passats i pel que veiem a hores d´ara, que és demanar «peras al olmo».
