A Catalunya s´ha aprovat recentment la Renda Garantida de Ciutadania (RGC), que ha estat promoguda per una ILP. Té com a finalitat assegurar els mínims d´una vida digna a les persones i famílies que es troben en situació de pobresa, desenvolupar la promoció de la persona i el seu apoderament, i superar les condicions que l´han dut a necessitar la prestació. La renda arribarà a 62.000 famílies catalanes el 2020, després de l´acord per la creació d´aquesta prestació de 664 euros mensuals per a les famílies més vulnerables.

Mentrestant, al País Valencià per fi s´ha elaborat l´avantprojecte de Llei de Renda Valenciana d´Inclusió, amb una gran aposta de l´equip del delegat del Consell per al Model Social Valencià, Xavier Uceda, en trobar la participació d´organitzacions socials, sindicals, personal del món universitari i col·legis professionals. Evidentment no és una renda bàsica universal, com seria desitjable, però reconeix un dret subjectiu per a cobrir necessitats bàsiques de les persones que en l´actualitat no està garantit, malgrat la quantitat de persones que arriben diàriament als Serveis Socials municipals. Un dret que no aporta únicament una prestació econòmica per a sobreviure i un projecte professional d´inclusió, sinó que aporta a més un element de gran valor social: la dignitat per a les persones que ja no hauran d´acudir de cua en cua per les ONG per obtenir els aliments, la roba, els llibres... pels serveis socials per obtenir ajudes d´emergència, talls de llum, aigua i gas per empobriment energètic... i un llarg peregrinar que normalment no transcendeix a l´opinió pública.

Es molt positiu el fet, recollit a l´avantprojecte, que les persones comptaran amb una treballadora social de referència per al seu acompanyament en el procés, i per realitzar la intervenció professional més adient, donat que aquestes professionals arrelades als municipis són les que coneixen la realitat de les persones i famílies des de fa anys. Es a dir, no es tracta d´una prestació econòmica sense res més, per a la qual cosa es necessitarà augmentar el personal professional i per tant es crearan nous llocs de treball.

La pobresa no és una fatalitat ocasional, més bé és fruit de les polítiques concretes i per això cal posar mecanismes de superació per a les persones més vulnerables i en risc de patir exclusió, alguns dels quals passarien a més, per superar l´infrafinançament i l´espoliació que patim al País Valencià des de fa molts anys2. Actualment al País Valencià 1.375.000 persones es troben en situació de pobresa o en risc de pobresa i exclusió, segons l´exposició de motius de l´avantprojecte. Les inversions en serveis socials són les més baixes de tot l´Estat espanyol com ve denunciant l´Associació de Directores i Gerents de Serveis Socials, el Consell General de Treball Social, i els informes Foessa, entre altres.

Algunes veus han manifestat por a una possible «acomodació» de les persones que rebran la renda, com si fora tan còmode sobreviure amb 400 o 500 euros al mes. Tot i que la picaresca humana per poder sobreviure és comprensible, no crec que arribe a trencar els pressupostos del govern valencià, doncs ahí estaran professionals capacitades per a fer la supervisió i l´acompanyament social dels casos, les mateixes que batallen cada dia amb la misèria que ens ha deixat el govern anterior, i no anem a considerar-les ja d´entrada incompetents per a la seua feina. Aquesta preocupació podrien enfocar-la cap als veritables lladres de guant blanc, aquells que no ens robarien mai 400 o 500 euros mensuals, sinó que simplement ens furten el futur a bona part de la ciutadania.

Una ferramenta com aquesta, tot i que cal avançar per millorar-la, no es pot deixar perdre ni retardar-la en el temps per qüestions polítiques i burocràtiques. Les persones que pateixen la necessiten de fa anys, necessiten tenir expectatives clares de futur, les persones joves i preparades necessiten quedar-se al nostre país, les professionals dels serveis socials no poden seguir donant la cara per unes administracions que han preferit fins ara veure a la gent necessitada a les cues dels bancs d´aliments, amb la dignitat per terra. Necessitem gent amb uns ingressos que, tot i que són encara insuficients, la facen sentir apoderada que tinga la llibertat de decidir el seu futur, perquè com diu l´exposició de motius de l´avantprojecte «qui no té l´existència material garantida, no pot ser lliure». Comencem ja a rescatar persones sense por.