Així com s´apropa la data emblemàtica de l´1-O, als dirigents de Podemos afincats a Madrid els comencen a tremolar les cames. Fins ara, l´ambigüitat calculada els havia anat com una seda, però a dos mesos i mig del referèndum convocat pel dret a decidir a Catalunya, sembla que aquesta política comença a fer aigües per tots els cantons. Cada dia que passa, els resulta més difícil saber si serà encertat aplicar el càlcul electoral una vegada més.

Perdoneu, però algú ho havia de dir: a la Brunete mediàtica espanyolista -disculpeu la redundància- comencen a sumar-se en aquest tema Iglesias, Echenique i Monedero amb declaracions que no deixen cap mena de dubte. Si bé segueixen dient que ells són la quinta essència dels defensors de tots els drets individuals i col·lectius, afirmen clarament que el referèndum convocat a Catalunya no els fa el pes i que no serveix per a res, que el que cal n´és un amb totes les garanties legals. Aquest discurs ha perdut tota validesa a estes altures de la pel·lícula. Ja no funciona per a engalipar a ningú amb una mica de trellat, perquè tothom sap que per a fer realitat la seua proposta s´hauria de comptar amb el vistiplau de Rajoy, Sánchez i Rivera. I això ja no s´ho creu ni déu.

I per a més inri dels despropòsits, l´únic que accepten, amb la boca petita, és que el referèndum català convocat serà una important mobilització popular respectable i que, per tant, no s´hauria de criminalitzar. Només faltaria això, que un partit que aspira a liderar l´esquerra transformadora a l´Estat espanyol no li fera l´ullet als moviments reivindicatius democràtics. Però, a continuació, es lleven la màscara completament i cauen en la més flagrant contradicció quan afirmen sense cap complex que «si foren catalans, no anirien a votar». Una consigna més clara que l´aigua mineral, que els uneix de manera contundent als partits unionistes. I tota una dura reprimenda a la seua irreverent parròquia catalana, que ha quedat desautoritzada de manera fulminant, només per haver tingut una mica de coherència en deixar llibertat de vot a les seues heterogènies bases. Saben que prop del 70 % de l´electorat comunaire ha manifestat la voluntat de participar en el referèndum d´octubre, cosa que faria superar en escreix el 50 % de participació total i, per altra banda, que el percentatge de vot favorable a la independència d´aquest electorat podria decantar la balança clarament en el sentit de les forces sobiranistes. Una incògnita per a futures eleccions.

L´esquizofrènia de dir una cosa a Madrid i una altra a Catalunya sembla que s´està instal·lant també en la direcció d´un partit que, per cert, no ha demanat quin és el parer de tota la seua afiliació sobre aquesta qüestió i ha tirat pel dret per si de cas. Ja se sap, amb la unitat de Espanya no s´hi juga, o caldria dir que amb la unitat de Espanya Podemos se la juga? I ja sabeu perquè: sense el vot de Catalunya, els partits d´esquerres mai no governaran a Madrid i per això no paren de fer números.