Aquesta afirmació no és de cap membre de l´Institut d´Estudis Catalans, ni de cap acadèmic de l´Acadèmia Valenciana de la Llengua, ni tampoc de cap polític de Compromís. Aquestes paraules són de l´eurodiputat del PP Santi Fisas, que en el seu compte twitter, el 2 de febrer d´enguany, adreçava el seu missatge a la Sra. Isabel Bonig, degut a la postura irracional de la presidenta del PP valencià en relació a la llengua. I el Sr. Fisas, per si no havia quedat clara la seua piulada, encara li deia a la Sra. Bonig: "En política no s´hi val tot".
I és que de nou el PP valencià, amb la connivència del PP de l´Estat, continua negant l´evidència, ja que han recorregut el decret de la Generalitat del País Valencià que regula l´ús de les llengües a l´Administració, atacant també el decret de Plurilingüisme. El PP valencià i l´estatal afirmen, esperpènticament, que el valencià només és oficial al País Valencià, i per tant diferencien la llengua que parlem els valencians, de la que parlen els catalans, els illenc, els andorrans o els aragonesos de la Franja. Però el PP no diferencia la llengua que parlen a Sevilla de la que parlen a Bogotà, i per això defenen Hispanoamèrica o els països Hispans.
Però malgrat l´animadversió del PP valencià per la nostra llengua, un diputat valencià del PP ha afirmat al parlament de Catalunya, la unitat de la nostra llengua. Només que posen a internet la frase: "Un diputat valencià del PP reconeix la unitat de la llengua", trobaran un vídeo del diputat valencià Juan Milián Querol, nascut a Morella el 27 d´agost de 1981, on aquest polític del PP defensa la unitat de la nostra llengua. El diputat morellà deia al Parlament de Catalunya, el juny de 2014: "Sóc catalanoparlant: el català és la meua llengua materna, és la llengua del meus pares, la llengua dels meus avis, la llengua dels meus amics".
Per altra part, els diputats valencians del PP, tan posats a fer el ridícul, no deuen recordar que el seu partit, en el XVIII congrés, celebrat el 10, 11 i 12 de febrer d´aquest any, consagra també la unitat de la nostra llengua. I és que la ponència: "Educación, innovación y cultura", coordinada per la diputada Andrea Levy i amb els ponents Juan Vicente Herrera, Asier Antona i Miquel Vidal, afirma en el punt 125 del capítol: "El español una lengua de oportunidades", el següent: "El catalán, el gallego y el vasco son una muestra de la pluralidad que ha sido clave en el éxito reciente de España como modelo de convivencia abierto, diverso e integrador".
I el valencià? La ponència del PP no reconeix el valencià com a llengua distinta del català i per això parla només del català, del basc i del gallec, reconeixent per tant explícitament, que a l´Estat espanyol no hi ha sinó tres llengües més (i no quatre) a part del castellà: el basc, el català i el gallec. I els diputats valencians i el govern de Madrid, obstinats a negar allò que els seus mateixos militants aprovaren al congrés del PP. I obstinats a fer el ridícul.
Segons els diputats valencians del PP, la Universitat no té raó quan afirma la unitat de la nostra llengua. L´AVL tampoc, Compromís i el conseller d´Ensenyament tampoc, els socialistes tampoc. I ara, la ponència del PP també deu estar equivocada. Encara que va ser aprovada. Només els diputats del PP valencià neguen l´evidència!
I és que per molt que els diputats del PP valencià, (no els catalans ni els mallorquins), s´obstinen en negar la unitat de la nostra llengua, aquesta unitat existeix i és reconeguda per tot el món acadèmic i també per la ponència del congrés del PP. I pel diputat morellà Juan Milián. I també per l´eurodiputat del PP Santi Fisas.
El PP valencià (i en part també l´Església i per això l´obstrucció del Missal en valencià) continua defensant una cosa tan absurda (i tan ridícula) com que els valencians, els andorrans, els catalans i els mallorquins, així com els aragonesos de la Franja, no parlem la mateixa llengua.
També, posats a fer el ridícul, els diputats del PP valencià poden afirmar que la terra no és redona sinó plana. I que la llei de la gravetat no existeix. I que el sol gira al voltant de la terra. "Eppur si muove", Sra. Bonig!
