11 de agosto de 2017
11.08.2017

De l'Europa en ruïnes a la utopia raonable

11.08.2017 | 04:15

La història europea i mediterrània està plena de conflictes nacionals i internacionals que van assolar el continent i van minar la capacitat dels seus pobles per a conviure en pau i en harmonia. De fet, no s'ha d'oblidar que durant les últimes dècades s'han produït conflictes armats molt greus a Europa, principalment en els Balcans, el Caucas i l'est d'Ucraïna. Ara bé, com recordava Javier Cercas fa quasi un any en el Parlament Europeu, «la nostra generació és -en termes continentals- la primera en mil anys que no s'ha matat en una guerra».

A mitjan segle passat, diverses potències europees van acordar la creació d'un espai de pau i de cooperació, inicialment econòmica, per a anar abastant progressivament altres àmbits com el polític, el social o el mediambiental, de manera que en l'actualitat les europees i els europeus assistim a un període en què el procés d'integració es complementa amb l'aprofundiment d'un ampli ventall de polítiques sectorials i geogràfiques.

Per fortuna, a la major part d´Europa ja no assistim a aquelles escenes de dolor, però la construcció europea afronta hui obstacles de divers calat, en part derivats o potenciats per la recent crisi econòmica, amb unes conseqüències socials que segueixen presents i suposen tot un repte per a la Unió Europea i els seus estats membres. De la mateixa manera, conflueixen altres problemes, com el creixent euroescepticisme, la falta d'identitat europea, certes tendències desintegradores, el recel a futures ampliacions, el lloc de la unió a escala global o dificultats de caràcter mediambiental i climàtic.

Per això, resulta transcendental que totes les persones que compartim un sentiment de pertinença a Europa actuem dins de les nostres possibilitats amb celeritat per a contrarestar aquests problemes i revertir l'amenaça al procés solidari d'integració europea. Els esforços d'institucions europees, nacionals, regionals i locals han d'anar d'acord amb els reptes actuals. Després de la intensa i frenètica globalització, en els últims anys assistim a un procés gradual de tornada a l'enfocament local, sense excloure la majoria d'efectes de la globalització, la qual cosa desplega un panorama de gran complexitat. Les polítiques públiques, i més concretament, aquelles que guarden relació amb la Unió Europea, tenen la responsabilitat i l'oportunitat d'acompanyar l'actual procés europeu de glocalització en sintonia amb les necessitats reals de la ciutadania europea.

Recordem que el respecte als Drets Humans, les conquestes en matèria de treball i drets socials, el benestar dels nostres majors, l'educació en bones condicions de xiquets i xiquetes, l'accés a una sanitat universal i de qualitat, el nostre patrimoni cultural i històric, la integritat dels nostres espais verds i blaus, la diversitat de la fauna i la flora o el desenvolupament sostenible de les nostres ciutats i pobles són alguns dels actius clau i pràcticament incondicionals d'una societat exigent, madura, complexa i desenvolupada. Les ciutadanes europees i els ciutadans europeus hem de prendre consciència del que està en joc: sense anar més lluny, un futur –i un present– de benestar i desenvolupament socioeconòmic, i de respecte a la diversitat personal, social, cultural o religiosa, tot açò en convivència amb un medi ambient i un clima de qualitat.

En conseqüència, són indispensables tant la implicació com la participació de la ciutadania a través d'innombrables eines i formes principalment –però no solament– de l'àmbit de la Unió Europea. Per exemple, xarxes de la societat civil a nivell europeu (associacions, fòrums, sindicats), projectes i accions transnacionals (amb finançament a través de fons estructurals o programes competitius, o sense ella), consultes públiques de la Comissió Europea, el Comitè Econòmic i Social Europeu o el Comitè de les Regions, o fins i tot iniciatives ciutadanes europees que, en definitiva, generen un impacte positiu en la vida de les persones del nostre tan maltractat com estimat continent.

Tornant a Javier Cercas, «Europa és la nostra única utopia raonable». Però, com qualsevol utopia, ningú ens regalarà res. Si volem una Europa de valors i drets per a les persones, no podem romandre passius davant els moviments centrífugs de caire insolidari. Tots i totes hem de guanyar l'Europa que volem per a fer realitat la utopia. Eixa es la nostra responsabilitat.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine