Feia quaranta anys que havia visitat Dinamarca, ara, de nou i hi he estat uns dies, observant així millor aquest petit estat independent amb una població semblant a la de Catalunya, cinc milions i mig d´ habitants. Es tracta d´ un país amb una llarga història- tothom sap allò dels víkings- passant, aleshores, per moments de dependència de Suècia com altres de potència sobirana i dominant com fou envers la veïna Noruega.

Des del punt de vista cultural, polític i social, Dinamarca és prou desconeguda entre nosaltres, i la veritat és que hi ha moltes coses que caldria conèixer. Algunes en semblen força d´ interès, una primera afectaria a com han canviat el model productiu, passant d´ una base agrària, i en part industrial, a altra basada en l´ innovació, la ciència, la tecnologia i la producció de medicaments, essent en aquest darrer apartat important saber que la major producció mundial d´ insulina esta a Dinamarca. És cert, i la gent amb la que he tingut ocasió de parlar m´ ha manifestat, que la crisi agrària ha afectat a la vida social de gran part el territori, i que el despoblament rural és motiu de preocupació..

El de que el país el formes illes, algunes distanciades el fan un estat divers, amb tres llengües, i amb un sistema de dos autonomies que corresponen a les illes Feroe i Grenlàndia. De fa ja temps el parlament és plural, tenint deu o més partits representats a la cambra, tenint aleshores una llarga experiència en les coalicions; tot, sense oblidar que és una monarquia parlamentària representada en aquestos moments per una dona. Un nota a afegir afecta al tema del referèndum, ja que habitualment les qüestions polítiques importants son sotmeses a consulta fins i tot, sota governs de signe lliberal o conservador. Un exemple doncs, que contrasta amb l´ aversió existent a tal practica a Espanya, tant per part de la dreta com per un sector de l´esquerra. En suma, un país que podem classificar com normal i on es molt difícil veure policia al carrer.

He pogut constatar l´aposta per les energies alternatives, la proliferació del carril per bicis a tot arreu incloent-hi carreteres, l´ existència d´ aparcaments públics a les proximitats de llocs d´ oci o de concentració, així, com uns espais culturals de gran qualitat tant en edificis reciclats( d´antics immobles portuaris per cas) o en nous amb formes arquitectòniques innovadores. Resulta sorprenent veure com, tot i formant part e ple de dret de l Unió Europea, a Dinamarca la corona siga la moneda oficial i d´ ús habitual, l´explicació és simple : en aquesta qüestió per referèndum així es decidí.

Com podeu veure hi ha temes que tenen a veure amb els nostres «problemes».