El fenomen dels apartaments turístics en el centre històric de València amenaça en convertir-se en un problema, si no es prenen mesures preventives a curt termini per part de l´administració local que frenen l´ús terciari amb aquesta finalitat en els seus edificis. De fet, aquest tipus de restriccions és un dels objectius del Pla Especial de Protecció de Ciutat Vella (PEP) de l´Ajuntament de València -presentat el passat febrer i que està previst que entre en vigor en dos anys-, que preveu a més la implementació dels usos dotacionals educatiu i sanitari i de zones verdes i d´espais públics. És necessari que aquest pla vaja acompanyat de la promoció pública d´habitatges, especialment a través de la restauració d´edificis, perquè aquesta àrea es consolide com unespai històric habitable, no com un parc temàtic.

A principis de la passada dècada, es podia observar recorrent especialment els barris de Velluters, el Carme o el Mercat, l´estat de deteriorament i abandó de molts dels seus edificis residencials d´interés que conformen la imatge històrica de la ciutat. De fet, el catàleg de béns i espais protegits del centre històric vigent aleshores, no els va preservar ni amb un nombre ni amb un grau suficient, permetent en molts casos el seu buidat interior i inclús la seua demolició. Aleshores pensava que un pla per a la restauració d´aquest tipus de construccions per part de les administracions competents, podia contribuir a la seua salvaguarda i a la regeneració urbana i del teixit social d´aquesta àrea de la ciutat. No obstant això, aquest va ser un repte que no es va afrontar seriosament en el seu conjunt pels governants d´aleshores. La política dels que eren dirigents en aquell moment es va centrar principalment en els grans monuments i en l´habitatge públic d´obra nova, oblidant en gran part el patrimoni arquitectònic residencial.

En l´actualitat, una vegada instal.lat el boom dels apartaments turístics en el centre històric, de moment no s´aprecien mesures de foment por part de les administracions local i autonòmica per a la restauració dels seus edificis d´habitatges en estat de deteriorament. Sinó que s´està deixant que siga la iniciativa privada la que, principalment amb fins turístics, duga a terme aquesta tasca, amb el risc que suposa la «turistificació» d´aquests barris. De fet, és fonamental que en el futur aquest tipus de promoció d´habitatges per a ús residencial no estiga únicament en mans de particulars i empreses, ja que açò pot resultar insuficient per a frenar aquesta pressió especulativa.

És cert que el fenomen dels lloguers per als qui ens visiten és difícil de detenir en aquesta zona pel seu atractiu, donat que en ella es troben els monuments més destacats de la ciutat. I que la recuperació dels edificis i el turisme, són activitats econòmiques que necessitem. Però si no volem que el cor urbà de València perda el seu caràcter tradicional i acabe despersonalitzat, resulta fonamental reconduir aquest problema amb la rapidesa més gran possible.