Quizás, quizás, quizás» és el títol d´un bolero, però descriu amb la precisió d´un informe forense la incerta supressió de les diputacions. Punxar la bambolla de duplicitats molesta al PP com una puça als calçotets i tensa les relacions entre PSPV i Compromís. «I así pasan los días... pensando, pensando» què faran del MuVIM, del Psiquiàtric de Bétera, d´alguns centres educatius... Deixe per a un altre dia sinecures com el Senat perquè si el lector és propens a deprimir-se —per com els polítics conjuguen de mal el verb retallar, segons siguen serveis o canongies— no vull agreujar l´abatiment i ser «motivo de pena ajena» que cantava Pablo Milanés.

I així passen els dies. I jo, decebut. I vostès, dos dits de la mateixa. I aprimar les diputacions: entre évols i dacseta, «ni que si, ni que no», com el bolero de Los Panchos. Encara sort que no les han engreixat, i de talla L no han passat a XL. Ja veuen: som de tan bon conformar que, si ens furten la cartera, ens posem més contents que un gínjol per no haver-nos furtat res més. Però la legislatura s´esmuny com una anguila; si no posen fil a l´agulla amb urgència, com qui recorda de sobte haver deixat la porta de casa oberta, es lamentaran després «de lo que pudo haber sido y no fue».

Eliminar les diputacions —diuen alguns— vulnera la Constitució que és «de obligado cumplimiento», és a dir, «cumplo» y «miento», ja que en fan paper d´estrassa per a cucurutxo de castanyes quan interessa: era obligatòria la mili i l´aboliren, era competència estatal la moneda i amb l´euro deixà de ser-ho, etc. Així que si la Constitució fa nosa, que la toregen, que ausades que saben fer-ho. La resta és «teatro, puro teatro» de la xiringuitocràcia que confon el continent (la província) amb el contingut (la diputació), l´estructura territorial amb les funcions que la fan operativa i que pot exercir l´Autonomia com a les comunitats uniprovincials. En fi, que els dies van passant, «y yo desesperando y tú, tú contestando: quizás, quizás, quizás».