Una vegada més el partit que vostè presideix posa entrebancs a la normalització lingüística. Sap vostè que encara hi quedem una quarta part de valencians que emprem com a llengua vehicular i de relació el valencià. I segurament ho fem per afectivitat i lleialtat al nostre poble, a la nostra cultura, als nostres avant passats... i perquè no volem renegar dels nostres orígens. Però vostès s´han empenyat en fagocitar-nos per a seguir «oferint noves glòries a Espanya». Posar entrebancs a que tots els valencians dominen ambdues llengües oficials és atemptar contra el nostre dret a ser escoltats i entesos en valencià. Els qui parlem valencià som bilingües i ens podem comunicar en ambdues llengües, mentre que els castellanoparlants són monolingües en la seva gran majoria, el que es tradueix en que al final tots tingam que parlar en castellà. Ma mare de 86 anys té moltes dificultats amb el castellà i m´indigne quan veig a ma mare patint per comunicar-se forçadament en una llengua que no és la seva... quina vergonya! No té dret a que li parlen en la seva llengua materna? No és d´estricta justícia exigir al funcionariat el requisit lingüístic? És que els valencianoparlants som ciutadans de segona?

Però el no va més del seu cinisme són els recursos que han interposat contra el decret de plurilingüisme. No entenen vostès que dominar dues llengües, tal i com reconeix la sociolingüística moderna, facilita el treball en estructures lingüístiques i l´aprenentatge de noves llengües? No se n´adonen que limitar l´aprenentatge del valencià significa condemnar a uns a ser monolingües i als altres a no poder emprar la seva llengua materna, tan digna i oficial com qualsevol altra? Clar que se n´adonen, però segurament el seu objectiu és el de fer terra rasa i, tal com deien els Decrets de Nova Planta desprès de la Guerra de Successió «por justos derechos de conquista». I propiciar la desaparició de la nostra llengua, reduint-nos a totes i a tots a «españoles y castellanos».

I ja per acabar, una xicoteta reflexió: el seu manit argument de que el referèndum català és il·legal no aguanta la realitat dels fets. Segons el seu argumentari mai cap poble havera pogut independitzar-se perquè òbviament les lleis i l´ordenament jurídic de l´Estat dominant ho impedia (per exemple la Guerra de la Independència i la constitució de Cadiz de 1812 s´haurien fet contra la legalitat de l´Estatut de Baiona imposat pels francesos en 1808), per tant no em val lo de la inconstitucionalitat. El dret d´autodeterminació dels pobles i de les nacions està molt per damunt de l´ordenament constitucional (drets humans). Perquè els agrade o no, els catalans són un poble diferenciat, amb la seva llengua, cultura i tradicions que li confereixen el dret a ser una nacionalitat. No sòc independentista, senzillament crec en la democràcia i en el dret dels pobles a decidir lliurement el seu futur, i tan de bo el poble català puga fer el seu referèndum i decideisca continuar dintre de l´Estat Espanyol, tot i que això supose modificar la Constitució o desfer els recursos d´inconstitucionalitat que el seu partit va guanyar, carregant-se la última reforma de l´Estatut d´Autonomia català. I és que quan un poble és sistemàticament maltractat acaba per rebel·lar-se... i si continuen mantenint la nostra infrafinanciació, no s´estranye de que el poble valencià comence a rebel·lar-se i a votar partits que realment defensen els interessos valencians i la nostra llengua i cultura.