És la pregunta que no pare de fer-me des que Fátima Báñez compareix al Congrés, amb un somriure d´orella a orella, per a dir que «l´ocupació que es crea ara és de més qualitat que abans de la crisi». I Celia Villalobos, seguint la dita segons la qual si tens raó has de cridar, i si no en tens, encara has de cridar més, interromp a crits a la diputada que acusa la ministra de ser un «perill per als pensionistes», rient-se com una golafre satisfeta. De què o de quins es riuen? De la precarietat laboral? Dels jóvens que han de marxar a l´estranger? De buidar la vidriola de les pensions per potenciar sistemes privats que gestionen els amics? De què collons es riuen Báñez i Villalobos?

De què es riu el ministre d´Exteriors quan insta Europa a «ser continent de refugi», però (l´inevitable però) endurint el control de fronteres? Riu perquè creu que frenarà aquells que viuen en la misèria? Qui fuig del seu país ho fa mogut per la desesperació, té poc a perdre i molt a salvar (sovint la vida). Siguem francs. No rebutgem els altres per diferències racials, els rebutgem per diferències socials. Un sultà milionari no pateix problemes de racisme. Un àrab sense diners en pateix. El primer és un príncep; el segon és un «moro de merda». Només es discrimina la pobresa. Així que, amb versos de Mario Benedetti, «Seré curioso / señor ministro / de qué se ríe, / de qué se ríe».

I el que faltava per al qüè, Cristóbal Montoro, que amb somriure burleta ens acusa de ploricons. A més de cornuts (infrafinançats), hem de pagar el beure (suportar que se´ns humilie). Però qui es descollona pel finançament és Mariano Rajoy; convida a Ximo Puig a prendre salpicó de polp a la Moncloa per parlar-ne, però advertint que quedaran com Camot perquè totes les comunitats no defensen un mateix model. O siga, que garbellaran aigua com en 2015. Que ho arreglarà; però no hui, «¡mañaaaana!». En fi, que si no li notem la rialla és perquè s´ha rist ja tant dels valencians que se li ha quedat la cara com una pansa.