La meua adolescència a Xàtiva esta maraca pel descobriment dels llibres, els meus amics i jo, animats pels professors Angel Lacalle i Saturnino Barber, s´ iniciarem a la lectura allà pels anys cinquanta del passat segle, i quan una llibreria- Sicluna de nom- es va atrevir a portar alguns exemplars de la Col·lecció Austral passarem a ser compradors de llibres. Hi érem els quatre de la cançó del Raimón, un de la colla, aleshores, amunt i avall comentaven les nostres lectures.
Des d´aleshores, el llibre, siga de narrativa o d´altres matèries, ha ocupat un lloc important. En condicions de manca de llibertat, de censura i restriccions, posteriorment, en les d´ una democràcia formal, un sector de la meua i de les generacions immediates, hem comprat i llegit llibres. Sens dubte això te aspectes diguem-ne positius, des del punt de mira de la formació, però també, implica un excés de doctrina, teoria, i tal vegada, una certa visió de la realitat del voltant. El cas és que hem acumulat llibres i que amb aquestos tenim un vincle sentimental.
Les circumstàncies presents en portarien a una sèrie de consideracions que tenen a veure amb els canvis generacionals en relació amb els llibres. En algunes ocasions, he escoltat parlar del poc futur dels llibres, donat l ´impacte de les noves tecnologies. No se que dir, no tinc elements per opinar sobre eixe futur. Hi ha,però, llibreries, editorials, que sobreviuen, es venen llibres, hi ha biblioteques, on va gent a estudiar i preparar els treballs de classe, tinc però, l´ impressió que el sector fidel al llibre es troba entre gent major,i, segons alguns estudis que he conegut la franja lectora es limitada.
Tornant de nou als nostres hàbits de compra de llibres, m´he trobat en la sorpresa de la dificultat de donar llibres a entitats o centres culturals o educatius, i he vist com a altres coneguts lis ha passat el mateix. Tenia l´idea de que els llibres acumulats podrien ser útils a altra gent, i he intentat oferir-los, el resultat ha estat comprovar com això resulta molt complicat. A les biblioteques públiques no tenen espai i diuen que la gent que hi va demana poques coses. Aquestos dies de nou ho he intentat, es tractava d´ un pocs exemplars, una quinzena o cosa això, alguns eren edicions originals del segle XIX o principis del XX, amb il·lustracions al meu parer valuoses, i, com altres ocasions no ha interessat. Sols he d´esmentar com resultat positiu el cas de la Universitat de Castelló, on he deixat un fons ampli, o el de la de València amb uns pocs molt seleccionats.
¿I quina conclusió puguem treure? Pensem-ho.
