Pel que sembla, això va de debò. Després de molts entrebancs, el referèndum per l´autodeterminació de Catalunya està a tocar. La campanya a favor del SÍ s´ha encetat amb una força admirable i amb un impuls irreductible. Hi han programats més de 1.000 actes i malgrat les absurdes i cavernícoles prohibicions, s´estan duent a terme d´una manera totalment pacífica i massiva, com correspon a la trajectòria d´un moviment independentista que passarà a la història, tard o d´hora.
Ja no hi ha marxa enrere. L´autoritarisme franquista del PP -valga la triple redundància- ha arribat massa lluny a hores d´ara, i continua alimentant cada dia més el sentiment d´autodeterminació de la majoria d´un poble cansat del menyspreu centralitzador dels representants polítics d´un estat que fa fallida per tots els costats. I amb la seua dèria despòtica, tot fent ús partidista de fiscals i tribunals diversos, ha fet incrementar i consolidar, com a resposta, el sector sobiranista, partidari del dret a decidir de Catalunya -xifrat segons les enquestes en més del 80%-, i que està posant en alerta el sentiment netament demòcrata de la ciutadania en general per la persecució i la censura de drets tant bàsics com els de llibertat de reunió i d´expressió.
Ara no només es tracta de defensar el dret a decidir sinó, també, el de la democràcia en majúscules, que per la deriva repressora es troba en perill. I per això, qualsevol persona que se senta demòcrata de veres hauria de reaccionar davant allò que va escriure Martin Niemöller i que podria il·lustrar -salvant totes les distàncies- el que pretén aplicar el totalitarisme del PP: «Primer vingueren a buscar els comunistes, i no parlí perquè no era comunista. Quan empresonaren els socialdemòcrates, guardí silenci, perquè jo no era socialdemòcrata. Quan vingueren a buscar els sindicalistes, no protestí perquè jo no era sindicalista. Quan vingueren a buscar els jueus, no vaig dir res, perquè jo no era jueu. Quan vingueren a buscar-me a mi, no quedava ningú que pogués defensar-me».
Davant aquesta perspectiva, la resposta no està sent minsa. Demòcrates d´arreu de la pell de brau -des de Madrid a Euskadi, des d´Andalusia al País Valencià...- s´estan posicionant contra els estretors i les involucions que el règim del 78 està produint en ple 2017. El moviment sobiranista català augmenta de manera continuada: ja són més de 750 ajuntaments -el 80%- que faran tots els possibles per garantir el referèndum i, en la resta, el farà realitat la disponibilitat de locals de la mateixa Generalitat. I el moviment independentista es manté en la determinació d´arribar fins al final, amb un esperit decidit de fer desobediència civil amb totes les seues conseqüències, encara que això signifique, fins i tot, anar a la presó.
I no podien haver triat un eslògan millor: Hola República, la benvinguda a un futur esperançador que podrà obrir -més prompte que tard- el camí de construcció d´un nou estat, amb un procés constituent obert i participatiu que elaborarà les regles de joc d´una nova realitat, que de segur serà molt millor que l´actual; una revolució democràtica que arreplegarà una part molt important de les aspiracions plantejades pel 15M. I la situació que està vivint Catalunya té moltes possibilitats d´aconseguir-ho, perquè estic convençut que B. Brecht tenia raó quan afirmà que «les revolucions es produeixen en els carrerons sense eixida», com el que està provocant el neofranquisme del PP.
