Com en altres moments històrics la qüestió catalana s´ha situat com el problema, com allò que la dreta no sap resoldre, i, tanmateix, com quelcom que al si de l´esquerra genera confusió i desconcert. El cas de la dreta ha estat recórrer a la força, en nom de la legalitat existent en cada situació, negant qualsevol via negociada. Per altra banda, una part de l´esquerra en aquest tema se situa a prop de la dreta amb matisos. Poden haver-hi canvis de debò?

Hi ha suficients exemples i experiència que evidencien com la simple imposició de l´aparell repressiu de l´Estat no resolt un problema com el que tenim. No cal, doncs, remetre´s molt enrere, el cas irlandés, és més que manifest. Altra evidencia és que davant de qualsevol moviment de contestació o reivindicació àmpliament recolzat, l´aplicació del codi penal, i la coerció policial, generen solidaritat, resistència i més contestació, pacifica en la gran majoria de casos. Moviments de contestació popular com la guerra al Vietnam o la lluita pels drets civils als EUA són un exemple clar del que acabe de dir. A casa nostra tenim el cas de l´antifranquisme: a més repressió, més antifranquisme.

El Govern, i la gent que dóna suport a la seua estratègia, no fan més que ajornat i agreujar els termes de la situació. Això no vol dir que qualsevol forma de contestació estiga, a parer meu òbviament, justificada i siga justa. El govern català i els seus aliats han comés errades, però no hi ha cap dubte un gran sector de ciutadans i ciutadanes de Catalunya volen decidir i eixir de dubtes, de forma que les urnes parlen. En aquest punt crec que la pregunta a fer no es pot ni deu fixar sols en un si o un no a la independència, puix hi ha altres opcions.

Parlar de sobirania ho trobe una mica fora de l´estadi històric, la dreta parla de la del poble espanyol, amb la particularitat que mai sotmet a referèndum cap qüestió rellevant; el govern català ho fa de la sobirania del seu poble, però, igual que la dreta de l´alt i pla, no ha celebrat cap referèndum per altres qüestions de tipus social o econòmic.

Des d´una perspectiva de futur, el problema no es resoldrà a base de resolucions judicials, ni menys encara de registres, processaments, i fins i tot presons, la història ens mostra moltes lliçons, recordem si més no, com malgrat que Companys i el seu Govern van estar empresonats el 1934, i que l´autonomia catalana seria intervinguda pel govern central, el catalanisme continuà i augmentant com sentiment i força, de forma que el 1936 de nou amb la paraula de les urnes Companys i els seus tornaren al poder, del qual serien de nou apartats pel dret de conquesta de les tropes de Franco el 1939.