01 de octubre de 2017
01.10.2017

L'article 149,32a

A punt per al referèndum de l´1 d´octubre, una vegada i una altra el Sr. Rajoy nega el dret dels catalans a expressar-se pacíficament i en llibertat per escollir el seu futur

01.10.2017 | 00:26
L'article 149,32a

A punt per al referèndum de l´1 d´octubre, una vegada i una altra el Sr. Rajoy nega el dret dels catalans a expressar-se pacíficament i en llibertat per escollir el seu futur. El Sr. Rajoy ha dit al President Puigdemont (repetides vegades) un argument molt poc sòlid per negar el referèndum: "No me pida lo que no puedo hacer". I és que els qui defensen la Constitució volen fer-nos creure que aquest text nega el dret a un referèndum. Però això, tot i que a força de repetir-ho volen fer-nos creure que és així, no és veritat.

L´article 149 de la Constitució, que fa referència a les competències de l´Estat, diu en l´apartat 32a, que l´Estat té competències en l´"Autorització per a la convocatòria de consultes populars per via de referèndum".

Per tant, i a partir d´aquest article, no és veritat que la Constitució negue la possibilitat d´un referèndum a Catalunya. La Constitució només diu que l´Estat té competències per autoritzar-lo. Per això el referèndum és plenament constitucional, ja que la mateixa Constitució autoritza "la convocatòria de consultes populars via de referèndum".

El govern de Madrid només pot considerar il·legal el referèndum de Catalunya si l´Estat vol que ho siga. Perquè l´Estat, fent cas de la Constitució, pot fer que aquest referèndum sigui plenament legal, ja que així queda contemplat a l´article 149,32a.

El problema que hi ha en tot aquest afer no està en el referèndum ni en la Constitució, sinó en la concepció de democràcia i de legalitat que tenen els Srs. Rajoy, Sánchez i Rivera.

Com ha dit el President Puigdemont, la democràcia està en posar les urnes a disposició de la ciutadania. Una democràcia que, per altra part, la Constitució permet.

Pel que fa a la legalitat, són molts els casos que la democràcia i els drets humans han passat per damunt de la legalitat. Si fóra a l´inrevés, Rosa Park, una dona nord-americana negra que es va asseure a l´autobús en un seient reservat només als blancs, no s´hauria assegut allí. I ho va fer sense fer cas de la legalitat que prohibia asseure´s en aquell lloc. El mateix podríem dir del papa Joan XXIII, quan durant la II Guerra Mundial va ser Delegat Apostòlic a Turquia i Grècia. Roncalli, per salvar els jueus perseguits pel nazisme, posà en pràctica un invent audaç (els baptismes de conveniència) que vorejava la il·legalitat respecte el Dret Canònic. Però en aquell moment no hi havia ni límits ni legalitats davant la urgència de salvar multituds condemnades a les cambres de gas. D´aquesta manera, 80000 jueus obtingueren certificats baptismals que no els comprometien definitivament, però que els nazis, en les seves arbitràries construccions teòriques, reconeixien com una credencial perquè pogueren deixar el país.

Fa uns dies (El Mundo, 26 de setembre) sabíem d´un refugiat iraquià de 29 anys i enginyer informàtic, Azhar Bilal, que ajudat per una xica valenciana, Ana Martínez, va arribar a València amb un DNI fals després d´un viatge de quatre dies (Budapest, Viena, Munic, París i València) saltant-se les lleis escrites i seguint les seves lleis morals. Aquesta xica deia: "Vull que el meu exemple puga servir perquè altres persones s´animen a acollir refugiats i burlar un sistema que funciona malament".

El mateix podríem dir del rei Joan Carles i d´Adolfo Suárez (Ministro Secretario General del Movimiento) que van jurar aquests "Principios" i que saltant-se la legalitat van fer la reforma política i les primeres eleccions, el 1977. O el cas de Pepe Beúnza, el primer objector de consciència al servei militar (que va viure un temps a València, on estudià enginyeria agrícola) i que va ser empresonat l´any 1971 per no acatar la legalitat que l´obligava a fer el servei militar.

Per això davant l´1 d´octubre caldria que prevalguera la democràcia ( i no les querelles, les multes o les detencions) que consisteix a posar les urnes, ja que els vots mai no poden ser il·legals, com no ha van ser a Escòcia o al Quebec. I a més, la Constitució permet votar.
Per cert que el PSOE hauria de recordar que el congrés de Suresnes va defensar el dret d´autodeterminació de les nacionalitats de l´Estat.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine