Qui tinga els anys que jo, recordarà que els llibres escolars deien que Espanya havia tingut un imperi, del qual ens volien fer sentir orgullosos i hereus. De la manera com es conformà tot allò, sols ens explicaven que l´anaren fent manu militari i en nom exclusiu dels reis de Castella, sota el seu penó, l´espassa i la creu. Anaven per aquells mons batejant indis, asiàtics, polinèsics, moros i negres, ensenyant-los a parlar castellà i a tapar-se les vergonyes. Mentrestant s´omplien el cabàs i enviaven vaixells carregats d´or i de béns als reis de Castella.

Ens explicaven poc sobre com s´acabà tanta vanaglòria, de les guerres d´independència del segle XIX, que promogueren els criolls, indígenes, mestissos, i esclaus negres... Totes aquelles les guerres les perderen els castellans. També Portugal i llur imperi i els Països Baixos se´n rebel·laren i guanyaren. Per acabar d´arrodonir el fracàs, la Corona es posà a vendre i/o a permutar territoris i illes remotes A finals del segle tampoc pogueren retenir Cuba, Puerto Rico i les Filipines. Ja en el segle XX, fou el torn de les colònies africanes, que s´independitzaren, sota Franco. Ara ja en queda ben poca cosa d´aquell famós imperi: Ceuta, Melilla, uns illots africans i les Canàries. També quedem les terres de la confederació catalano-aragonesa i els bascos. D´un imperi de 20 milions de metres quadrats, pràcticament els que té Europa, ja no els en queda només que açò.

Tampoc ens parlaven que la corona de Castella féu el ridícul mundial, perquè tothom s´emparava dels vaixells que venien carregats cap a Sevilla, i perquè holandesos i anglesos es dedicaren a vendre´ls eines, teixits, etc. ja que els castellans havien abandonat els tallers... per a marxar a fer fortuna. De les accions més lletges dels conquistadors i del tracte pejoratiu als indígenes, d´això tampoc no ens deien res, llevat que Bartolomé de las Casas protestava.

En totes aquelles rebel·lions, sabem que els independentistes s´oposaren a l´autoritat real, i que foren acusats de deslleialtat, malversació de cabals i de sedició i que molts foren empresonats i/o executats. Finalment, però, triomfà la rebel·lió i les colònies aconseguiren la independència, de l´unica manera que pogueren aconseguir-ho, perquè la Corona no acceptava ni discutir-ne: la llei era la llei! Nihil novum sub sole.

Cada cas fou similar als altres, i el final idèntic. Per això tots aquells antics territoris, esdevinguts nous estats, tenen en els seus himnes nacionals versos dedicats al tema de la independència; i tenen marededéus que els protegiren en les batalles i que els donaren la victòria; i en les seues constitucions mai citen el nom de Castella, i a l´idioma li diuen espanyol i mai castellà.

A Espanya no han après res de la història i continuen obcecats, com ara mateix a Catalunya. Nosaltres, des dels Decrets de Nova Planta (segle XVIII), tenim molt a guanyar i poc a perdre; ells és al revés, tenen poc a guanyar i molt a perdre. Qui ho té més difícil? Per què no aprenen dels anglesos?