Les agressions físiques en una manifestació legalment convocada al voltant del 9 d´octubre obliguen a reflexionar sobre el paper que en l´actualitat té la violència en la societat valenciana i molt especialment en l´àmbit de la política. Aquells que tenen alguns anys recorden les processons cíviques on l´alcalde Pérez Casado passejava flanquejat de forces policials, no sempre massa actives, entre violents crits i amenaces. Més tard, en els anys 90, alguns fallers de la comissió Universitat Vella encara foren agredits perquè «cometeren el delicte» de desfilar en la processó cívica per a lliurar una corona de llorer amb la reial senyera a l´estàtua del rei Jaume. Són molts altres els esdeveniments violents, en gran part anònims, que des de finals dels anys 70 es veren als carrers al voltant de dia del poble valencià. Sortosament són història. Malauradament, eixos episodis s´actualitzen després de l´ocorregut en la manifestació vespertina del 9 d´octubre. Una realitat que hauria de fer reflexionar a tots i totes, per damunt de l´adscripció ideològica i de la major o menor simpatia per l´eslògan que encapçalava la manifestació.
Tal vegada diverses forces polítiques i col·lectius de tot tipus no són conscients del que estan creant. Els missatges d´oposició a l´independentisme o a l´ús de banderes són legítims d´expressar i sentir. El sistema democràtic oferix possibilitats de debat i de denúncia per a fer front al que no es considera legítim o al que no agrada. Tanmateix no deixa espai per a l´agressivitat, la intolerància ni l´enfrontament. Així que els partits polítics o entitats que s´oposen als missatges independentistes o de qualsevol altre tipus han de tindre en compte el que a voltes poden arribar a construir amb les seues actituds. L´exaltació de postures extremes, encara que sols siguen verbals, per a manifestar-se contra els extremismes no produïx bons resultats. Les acusacions radicalitzades des de l´oratòria revifa l´actitud de grups incontrolats que les escolten. Els rearmen amb tanta força que acaben per trobar així una justificació a les seues accions. D´esta manera diversos grups radicals troben protecció i s´amaguen entre forces democràtiques que no calculen bé l´abast de les seues respostes polítiques. La crispació de la vida pública és el millor caldo de cultiu per a la violència. Una actitud que acaba per passar factura no sols a les forces polítiques que faciliten eixes accions violentes sinó que afecten la mateixa societat civil. El fet de créixer en les eleccions a partir del vot d´extremistes no sol tindre bons efectes.
En l´estat actual sobren provocacions i també contraprovocacions. N´han de ser conscients els partits polítics i les entitats. No poden encoratjar ni indirectament ni tan sols de lluny accions que acaben transformant-se en episodis violents. Cal, en el context actual, repensar cada moviment. Els actes violents del 9 d´octubre no sorgixen aïlladament. Són conseqüència de no frenar suficientment el germen de la violència. No es pot consentir ni tolerar. Cal que tot l´arc parlamentari condemne de manera sincera el que passa. Cal que el món de les falles mostre la seua crítica a aquells representants que tot i pregonar el diàleg i la despolitització de la festa prenen actituds polítiques i participen en actes al costat de sectors violents. Cal que el món de l´esport se separe d´uns esdeveniments on determinats membres portaven l´escut d´un club esportiu.
En definitiva, és moment que la societat es desvincule de la violència i que ho faça des de l´oposició al que passà el 9 d´octubre. Eixes actituds són necessàries per a crear un clima pacífic i cívic que no s´ha de trencar en el territori valencià. Eixe és l´únic camí possible per a superar la crisi actual.
